“Rosselló és d’aquells poetes dels que qualsevol lector habitual de literatura catalana n’ha sentit a parlar algun cop. Un nom gairebé mític. Gairebé sempre associat a Espriu, amb qui van ser grans amics. Sovint, també, amb l’aura de poeta tràgic d’un ai, si no hagués mort tan jove… Algú altre potser també el coneixerà pel poema que li dedicà Palau i Fabre o l’haurà escoltat musicat per Maria del Mar Bonet o Pau Alabajos.” Ens ho explica Oriol Magrinyà, director de Barcino, que ha editat i publicat la Poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb un pròleg de Pere Antoni Pons.
“Deixeble de Riba, va ser una influència important per altres noms fonamentals de les nostres lletres (Vinyoli, Manent…) i encara avui és un referent i és profusament llegit i admirat per bona part dels nostres poetes d’avui. És d’aquells noms que desperta adhesions entusiastes. Però alhora, i fora d’aquests cercles, és un autor encara poc llegit i poc conegut (sobretot al Principat; altra cosa és a les Balears), per això quan vam començar a preparar el catàleg dels Imprescindibles, vam tenir clar que Rosselló havia de ser un dels primers. Un valencià (Martorell), un garrotxí (Vayreda) i ara un mallorquí. Des de l’Edat Mitjana fins al segle XX. Novel·la, poesia (i ben aviat, teatre), els títols que inauguressin la Biblioteca de Clàssics Catalans havien de ser, també, una declaració d’intencions. I amb la voluntat de recuperar textos difícils de trobar i d’apropar els grans clàssics a nous lectors.
Autor de versos colpidors, que deixen petja («Estic cansat de tu, domini fosc / i tempestat de flama») o d’un dístic que l’ha trascendit i que deu ser un dels més citats de la nostra literatura («Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca»), endinsar-se en la seva poesia és una experiència que no deixa indiferent i que voldríem que amb aquesta edició (magníficament encapçalada per un amè, rigorós i suggerent pròleg de Pere Antoni Pons) arribi a nous lectors i a les noves generacions. Rosselló, més enllà del mite, és d’aquells poetes que mereixen ser llegits, escoltats, descoberts. Esperem haver-hi contribuït.” En llegim un tast: Quan arribarà el moment de totes les seguretats?, i l’acompanyem del poema, cantat per Marina Rossell, que Salvador Espriu va dedicar al seu amic Rosselló-Pòrcel quan va morir.
A Carles Riba.
Quan arribarà aquell moment
de totes les seguretats?
La boca sabrà que no ment
velles mentides dels passats.
El peu, en tots els nous camins,
i el rostre, en cant a la ventada.
Els colors més purs i divins
s’ofrenaran a la mirada.
Hora d’enveges i de plany,
ullada en les ombres obscures.
El que ha arribat sia’ns company
de les jornades insegures.
© Imprescindibles. Biblioteca de Clàssics Catalans, 3.
© Primera edició: abril de 2022.
© de la introducció, Pere Antoni Pons, 2022.
Pots comprar Poesia completa a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
