Rere els vidres

Anar-se'n és aquesta passió/ que arriba tard

Foto: Franck Michel



Anar-se’n és aquesta passió
que arriba tard. Que pot ser violenta. 
Som part d’alguna música. Canvia, 
i cal saber escoltar cap a on ens porta. 
A vegades té encerts misteriosos. 
Però ara és una música difícil. 
Abstracta i dissonant, m’empeny a anar-me’n: 
és la seducció final de l’esperança. 
Beethoven sord m’ajuda a rebutjar-la.
Perquè el present encara s’il·lumina
com un enorme diamant de temps
on ja no hi soc i encara escric poemes. 
Des d’aquí és d’on t’estimo, perquè mira: 
me n’aniré estimant. No tinc res més.
Soc aquesta mirada rere els vidres. 

 




 Un hivern fascinant

 © Joan Margarit
 © Proa, 2017

Comentaris

    Litetamona Novembre 15, 2017 10:48 pm
    Quina sort tenir a Joan Margarit. I les seves lletres, les paraules, els seus poemes, els seus llibres, els sentiments i les idees. Des de Menorca, amb admiració.

Respon a Litetamona Cancel·la les respostes

Johnny Be Good
Someday you will be a man,/ And you will be the leader of a big old band
Més entrades...