Roba

Tinc al cap aquell cosset de tres teles/ que només vas veure en una foto ràpida

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Pedro Ribeiro Simões



Vaig mirar que fos tot discret,
elegant,
que fes joc amb quan anem al restaurant.
 
Perquè al gener es comprin vestits d’estiu
calen tantes ganes que em diguis
on anirem a sopar.
 
Ni aquella gasa tràgica
que m’embolica les boles dels ulls per dins i fins al nervi
em va fer malpensar
–ni un sol instant–
que escriuria això tan trist
d’aquella roba tan bonica.
 
Tinc al cap aquell cosset de tres teles
que només vas veure en una foto ràpida,
de ganes que tenia que m’hi imaginessis ficada,
de punt, de seda i de vellut,
i de colors suaus i discrets
com quan em prens sempre
al restaurant
la cadira del racó.

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...