Foto: Pedro Ribeiro Simões
Vaig mirar que fos tot discret,
elegant,
que fes joc amb quan anem al restaurant.
Perquè al gener es comprin vestits d’estiu
calen tantes ganes que em diguis
on anirem a sopar.
Ni aquella gasa tràgica
que m’embolica les boles dels ulls per dins i fins al nervi
em va fer malpensar
–ni un sol instant–
que escriuria això tan trist
d’aquella roba tan bonica.
Tinc al cap aquell cosset de tres teles
que només vas veure en una foto ràpida,
de ganes que tenia que m’hi imaginessis ficada,
de punt, de seda i de vellut,
i de colors suaus i discrets
com quan em prens sempre
al restaurant
la cadira del racó.
