Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a Míriam Cano li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes d’aquest nou llibre seu que, publicat a la col·lecció Alabatre de La Breu Edicions, explora les contradiccions i la necessitat de coratge. Us convidem a tastar-ne un poema.

Foto: Luis Alberto


Quins anys de vida bèstia
i de badar-se el cor a hòsties
aquests que fa que anem,
que hem vist totes les llunes
que hem conegut tots els bojos
i ens sabem els carrers buits
quan només queden miracles
i brigades de neteja.
Quins anys de no saber tornar
–de no voler-ne–
del desfici i l’enrampada de buscar-nos
de fer veure que el sol no sortirà
per ser així com la nit i no acabar-nos.


Vermell de Rússia


© Míriam Cano
© La Breu Edicions, 2020

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Lucha de gigantes

Dime que es mentira todo,/ un sueño tonto y no más
Comparteix

La meditació de Jules Massenet

El violinista Renaud Capuçon interpreta un fragment de l'òpera «Thaïs»
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix