Foto: Clay Banks



Veig la poderosa arrel del xiprer
com abraça els ossos d’aquells que han partit.
El silenci del xiprer,
tocat el seu cor per un dol d’abril,
és oració pels qui han mort
un matí, un migdia, un capvespre.
En el xiprer escolto el so del seu record
quan s’aviva la matèria subtil de la visió
de les seves ànimes enlairant-se
en l’esvelta columna perenne.


(3-4-2020 – in memoriam de Maite Mohedano)

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Olimpia Vázquez a abril 22, 2020 | 11:47
    Olimpia Vázquez abril 22, 2020 | 11:47
    M'encanta la poesia. Aquesta és preciosa. En tinc una en memòria dels avis. Els que ens en deixat tot sense demanar-nos res.

Nou comentari

Comparteix