Georgina Solà
Un text inspìrat en l'espectacle Unearth, del coreògraf Jefta Van Dinther, que s'ha fet a la capella del MACBA dins la programació del Mercat de les Flors
¿Què diu una performance de dansa de 4h30 dels cossos del públic assegut a terra sobre un coixí individual negre?
¿Les quatre hores llargues de semi-reclusió —o recolliment— escollits amb sortides a voluntat autoritzades obliguen a escoltar els cossos?
¿En quin moment comença a tibar la lumbar?
¿Quan s’adorm el primer peu?
¿Seure a terra tantes hores obliga el públic a tenir en compte el seu cos d’una manera diferent que en una butaca, a pensar-hi?
¿L’obliga a situar-se en el mateix espai que els ballarins, i a admetre que, segons on es posi i com es mogui, determinarà els dels performers?
¿Quant triga el primer espectador a desfer la seva posició inicial?
¿Quina mena de dolor físic et fa deixar la capella sense que la performance s'aturi pels altres?
¿Com poden estar tan quiets els que ho estan?
¿Quina inquietud rosega els cossos que no poden veure ballarins sense seure en posicions d’exercici de dansa?
¿M’equivoco quan decideixo qui d’entre el públic és ballarí i qui no?
¿Miro més els cossos del públic que els dels ballarins que es camuflen entre nosaltres? ¿Què passarà quan arribin les nou del vespre i la llum natural que il·lumina sola la capella s’apagui?
¿Què fa insuportable per a alguns aguantar a la capella quan el malestar surt a crits dels ballarins?
¿D’on venen les llàgrimes que no arriben a sortir quan els moviments dels ballarins amenacen?
¿Per què de cop el mateix ballarí fa por i assetja?
¿Què separa el públic que s’aparta quan els ballarins avancen indefectiblement en la seva trajectòria del que no?
¿Qui admet que els ballarins el toquin i qui no?
¿Qui els sosté la mirada? ¿Qui no? ¿Qui té por dels ballarins acostant-se de quatre grapes? ¿Qui no? ¿Qui els espera?
¿Per què inquieta tant un cos que, ballant, transmet una sensació de mort?
¿Per què saber que balla accentua l’esverament de sentir d’alguna manera alguna cosa que relacionem amb la mort?
¿Per què quan la mort plana els cossos pesen, fins i tot quan cada múscul treballa mil·limetrat?
¿Fins a quin punt és insuportable mirar algú fer-se mal? ¿I mirar algú que té mal?
¿I algú que expressa el dolor sense la transfiguració social?
¿Arriben a ser persones els ballarins de Van Dinther en aquella capella?
¿Per què el cos sembla més vulnerable a mans d’un altre que estrictament sol?
¿Què se sent quan els crits i el cant s’apaguen?
¿Per què pesen tant les botes i la goma s’enganxa amb el terra? ¿A mercè de què fa nyic-nyic?
¿La repetició frenètica d’un gest t’aïlla? ¿De què et talla?
¿Per què la desesperació és iterativa?
¿Què pensa el ballarí que em sosté la mirada?
¿Quina part del cos es nota cada ballarí al cap de dues hores ballant? ¿I al cap de tres? ¿I quan sap el final a prop?
¿Per què quan surts a fora respires? ¿Què és el que impedeix per moments de respirar a dintre? ¿De què és fet l’aire fora?
¿Del Raval? ¿Dels nens que passegen amb els seus germans petits? ¿Del desordre? ¿De la llum d’un vespre de primavera prop del mar?
¿Què ha relaxat els que han dit que en sortien relaxats?
¿Què ha angoixat els altres?
¿La negror gairebé opaca?
