Redacció
1. Tots necessitem un motiu per obrir els ulls. Per a mi van ser 11.000 volts.
2. El sistema sanitari està dissenyat pensant en les malalties i no en la gent.
3. Tenim una oportunitat monumental al davant pel que fa a un dels problemes universals com a individus i com a societat civil: podem repensar i planificar com hem de morir.
4. Com morirem és una cosa que podem modificar. Cal fer que el sistema entengui la diferència fonamental entre el patiment necessari i l'innecessari. El nostre rol com a cuidadors és alleujar el patiment, no afegir-ne més.
5. La perspectiva és un tipus d'alquímia amb el qual podem jugar per convertir l'angoixa en flors.
6. Demanem massa als hospitals. Són llocs per a traumes aguts i malalties curables. No per viure i morir, no estan dissenyats per a això. Però no renuncio a la idea que les nostres institucions puguin ser més humanes. La bellesa pot trobar-se a qualsevol lloc.
7. Una de les meves infermeres em va portar d'amagat una bola de neu. La va entrar a la unitat de cures pal·liatives. No us puc descriure l'èxtasi que vaig sentir quan la vaig tenir a la mà, el fred caient per la meva pell cremada, el miracle que va suposar, aquesta fascinació en veure com es fonia i es convertia en aigua. En aquest moment, ser a qualsevol part del planeta, en aquest univers, era més important per a mi que viure o morir.
8. Durant la meva experiència al llarg dels anys he conegut molta gent preparada per anar-se'n, preparada per morir. No perquè haguessin trobat la pau final, sinó perquè se sentien repudiats per allò en què s’havia convertit la seva vida, en una paraula, aïllats o menyspreats. Molts dels que patim malalties cròniques o terminals estem arribant a edats avançades. I no estem preparats per a aquest tsunami de plata. Necessitem una infraestructura prou dinàmica que controli els moviments sísmics de la població.
9. Sabem que el més important per als moribunds és la comoditat, sentir-se alleujats i no ser càrregues per a aquells que els estimen.
10. Mentre tinguem vius els sentits, encara que només en tinguem un, tindrem almenys la possibilitat d'accedir a allò que ens fa sentir humans i connectats amb el món. Imagineu-vos el benefici que significa aquesta percepció per als milions de persones que viuen i moren de demència. Delícies primitives sensorials que expressen tot allò per al qual no tenim paraules, impulsos que ens fan viure sense necessitat d'un passat o d’un futur.
11. Necessitem aixecar la mirada i dirigir-la cap al benestar, perquè la vida, la salut i les cures mèdiques es dediquin a fer la vida més meravellosa en lloc de fer-la menys terrible.
12. No podem solucionar la mort.
13. Ha estat un alliberament per a mi saber que sempre es pot trobar un instant de bellesa o de significat allà on et porta la vida.
14. Si estimem ferotgement els instants de bellesa, potser podrem aprendre a viure bé, no malgrat la mort, sinó gràcies a la mort.
wwww.ted.com
