"Els meus pares tenien un restaurant de barri. Jo hi era sempre i observava la gent. Era un lloc on veia de tot: persones que perdien la feina, parelles que s'enamoraven, que trencaven." Ho explicava la ballarina i coreògrafa Pina Bausch (27 de juliol del 1940, Solingen - 30 de juny del 2009, Wuppertal). "Era petita i no ho entenia tot, però vaig créixer en aquest ambient."
Estrenada el 1978 al Teatre de Wuppertal, Cafe Müller és una de les coreografies més importants de Pina Bausch. Us n'oferim una escena mítica: una dona s'abraça desesperadament a un home; un tercer home els separa, els recol·loca els braços perquè l'abraçada sigui correcta. Quan el tercer personatge marxa, l'home deixa caure la dona. Ella es torna a aixecar, el torna a abraçar com abans, i la seqüència es repeteix cada vegada més de pressa. Aquesta escena desperta moltes preguntes: ¿a vegades, exigim l'amor, una vegada i una altra, al lloc equivocat? ¿Fins a quin repetim patrons quan estimem? ¿Per què costa tant deixar anar algú que no ens sosté? Bausch deia: "No m'interessa com es mouen les persones, sinó què les mou".
