Aprenc a cosir la vida

Avui estreno màquina de cosir i sí, és difícil. O només m’ho sembla. Munto, desmunto, faig i refaig. Passo el fil, enfilo, refilo i torno a enfilar. Res. De sobte, una mica. I res. Res que van sent punts i repunts a trossos. Faig, espero i refaig. I de cop, començo a cosir la vora de la cortina que endreça. M’esvero i va i l’esvoro. Sí, torno a començar. Cuso, recuso, desespero, aprenc. Espero. Trobo el fil, enfilo l’agulla, embasto els bocins i m’atreveixo a cosir-los. I amb temps, esforç, silenci, quietud i amor acabo donant-li forma. Així, més o menys, vaig enfilant la vida.


 




* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.