Camylla Battani

“Aquest llibre sobre l’embaràs em va interessar molt”. “Tinc el cotxet de ma filla a casa des de fa temps sense utilitzar, si vols te’l porto!”. “Jo puc deixar-te el porta-bebès”. “Tinc un munt de robeta de primera posada que després només porten durant quinze dies”. “Vols pantalons d’embarassada? Jo no els he d’usar mai més!”. “Tu cuida’t, sobretot mima’t molt!”. “A mi em va anar bé tal cosa (la natació, la fisioteràpia, tal coixí, tal faixa)”. “Si has de fer cas al que opina tothom no li acabaràs posant cap nom que t’agradi!”. “A mi em fa mal aquí; a mi això també em passava”. “Si estàs cansada descansa, no t’estressis per si no arribes a tot”. “Fes-te moltes fotos!”. “Jo tampoc m’ho vaig creure fins passats els cinc mesos!”. “Jo també estava molt espantada de perdre’l”. “Jo també en vaig perdre un abans de tindre X”.

Una de les coses que més m’ha agradat descobrir és com apareixen com bolets dones, mares, mares a punt de conèixer els seus fills, a brindar-te ajuda, o consells, o material, o a cuidar-te des d’allà on siguin i des d’allà on sàpiguen. No cal que siguin amigues de tota la vida (que també ho fan) sinó conegudes o ni això, que en assabentar-se’n et mostren tota la solidaritat d’aquest món per a mi fins ara desconegut. És una xarxa invisible que resulta que existia; mares que ens contem l’experiència “com ho vaig viure jo, com ho estic vivint, com em sento, què em fa por, què em fa gràcia, què m’enfada”.

Tinc la sensació que recordaré sempre els noms de les noies que conec que també estan embarassades aquestes setmanes i els noms que han decidit posar als seus fills, i les mares que aquests mesos m’estan explicant les seves experiències. I també recordaré el nom de les que m’han contat que a elles, el part, els va anar tan malament, que van tenir un estrip descomunal, que s’ho van passar fatal amb el postpart, deixant-me fregant el terror. Al final, tot és informació. Gràcies també a vosaltres.

Menció especial a aquella gent que et pregunta com li posaràs i quan dius que estàs entre tal o tal altre, et dona la seva opinió sense que li hagis demanat i és una opinió evidentment negativa. “Ui, així no, que no m’agrada gens”. “Aquest nom em sembla d’[inserteu aquí qualsevol disbarat]. “No li facis això, no li posis així”. Perdoni, digui’m vostè com li he de posar a la meva criatura, persona amb qui ens hem vist quatre vegades a la vida.

No he de venir a descobrir res jo ara, per aquí hi ha passat la meitat de la humanitat, fins i tot diverses vegades. Només en constato les impressions, igualment bones i dolentes [tot i que a mi em compensen, no se’m malinterpreti l’acidesa en el redactat.] L’embaràs m’està semblant una etapa mig màgica en el sentit d’irreal, com una bombolla de la quotidianitat, gairebé amb unes normes diferents de la física. De cop ets especial. Tothom et pregunta com estàs. Deixes de ser invisible. Sempre hi ha conversa. Això és agradable. Però a la vegada, hi ha gent que sobrepassa els límits del pudor i et pregunta coses desbaratadament íntimes com si li vols donar el pit, etcètera. A vegades preguntar sí que és ofendre.

Sense cap dubte, la conversa que més cops he tingut durant tots aquests mesos d’embaràs és: “Com et trobes, bé, amb les típiques coses [enumeració de coses que molesten i que passen durant l’embaràs]; ui! Pos espera’t a tindre’l perquè llavors voràs! Això no haurà sigut res”. Tothom t’alerta que “el pitjor ve després”, que si ara no dorms bé, prepara’t per directament no dormir, que si ara estàs cansada, després serà molt pitjor. Etcètera. Però l’altre matí a la plaça del Mercat em vaig trobar la M., mare de dues criatures, i per primera vegada algú em va pintar el part com una experiència bonica, que no m’ha de fer por, gairebé com una festa. Sé que no seran flors i violes, no soc ingènua, però per una sola vegada, una conversa entorn a l’embaràs (i això inclou part i postpart) va ser tot optimisme i alegria. Cap “ja veuràs”, cap “és dur”, cap “prepara’t”. Només tu gaudeix, estàs preparada. I potser són les hormones però vaig tenir ganes d’abraçar aquella dona allà mateix. Així que gràcies des d’aquí a tots els que aneu repartint ajuda, fortalesa i joie de vivre a les mares amb els bebès encara a la panxa, ressaltant la part bonica de tot això tan gros.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Rosada a novembre 29, 2022 | 11:55
    Rosada novembre 29, 2022 | 11:55
    Una abraçada Maria. A mi em va anar molt bé parlar amb una mare positiva, que sempre m animava, em va ser més útil que el ginecoleg. I durant el part recorda que tu manes. Si poguessis tenir al costat una Duola, estaría molt bé.
  2. Icona del comentari de: Georgina a novembre 29, 2022 | 12:55
    Georgina novembre 29, 2022 | 12:55
    Jo vaig parir el meu primer fill al Setembre i em va semblar una experiència preciosa i que m'encantaria repetir. És increïble com n'estem de preparades i com la màgia de la vida pren forma. Molta sort i amor en la benvinguda d'una vida nova.
  3. Icona del comentari de: Jordina a novembre 29, 2022 | 14:22
    Jordina novembre 29, 2022 | 14:22
    Maria, donem idees de nom, que estem a la 35s 2d iencara no en tenim.... 😅
  4. Icona del comentari de: Anònim a novembre 29, 2022 | 14:33
    Anònim novembre 29, 2022 | 14:33
    Viu aquesta experiència al màxim i gaudeix del teu nadó que després el temps passa volant. Com he sentit en algun lloc "els dies són llargs, els anys curts".
  5. Icona del comentari de: Laurasg a novembre 29, 2022 | 20:35
    Laurasg novembre 29, 2022 | 20:35
    Tot anirà molt bé! Estàs preparadissima com totes les dones i capaces de superarho tot en el moment de ser mares! Jo només et diria que aprofitis x disfrutar encara més de la parella si en tens perque després no hi ha tants moments lliures!
  6. Icona del comentari de: Josephine a novembre 29, 2022 | 22:56
    Josephine novembre 29, 2022 | 22:56
    Jo vaig passar per tractaments de fertilitat per quedar-me embarassada i el part va ser tant fàcil i intuitiu en comparació amb els tractaments que vaig acabar el procés amb el meu fill en braços i vaig treure'm tota la pressió de molt temps
  7. Icona del comentari de: Anònim a novembre 30, 2022 | 08:16
    Anònim novembre 30, 2022 | 08:16
    Jo vaig passar un embaràs amb molts vòmits no vaig poder gaudir molt, però el moment del naixement és el moment màgic, que no m'en recordo del dolor tot ho compença veure el teu fill(a).
  8. Icona del comentari de: Gemma a novembre 30, 2022 | 13:10
    Gemma novembre 30, 2022 | 13:10
    Gaudeix moltissim del part, és màgia pura. La meva filla té 9 mesos i tinc gravat a foc el moment en que la vaig veure sortir. Es increïble, preciós, el dolor queda absolutament a un segon pla. Jo vaig tenir un embaràs amb molts vòmits però per sort el part va ser un 10! Vaig poder gaudir molt de tot el que estava vivint. No es pot tenir por al que serà el dia més important de la teva vida.
  9. Icona del comentari de: Roser a desembre 04, 2022 | 07:56
    Roser desembre 04, 2022 | 07:56
    Tot i tenir molt de dolor, a l'hora de fer l'expulsió del teu fill/filla, aquesta sensació sols la podem viure les dones, és el més meravellós del món, gaudeix del moment. Sempre el recordaràs!!!
  10. Icona del comentari de: Roser a desembre 07, 2022 | 20:42
    Roser desembre 07, 2022 | 20:42
    I si estàs embarassada de bessons..llavors els "prepara't" ja son infinits... Jo em vaig prometre que mai li inflaría el cap a cap embarassada, si no que la faria sentir bé. Maria, seràs una mare meravellosa pel teu nen/nena!!!
  11. Icona del comentari de: algú a desembre 28, 2022 | 22:49
    algú desembre 28, 2022 | 22:49
    Doncs jo vaig trobar a faltar que algú em parlés d'una altra realitat que no fos de color rosa, amor i petons....en serio. Només una amiga em va dir " no passa res si no t'enamores de seguida de la teva filla" i gràcies a Déu...que m'ho va dir, ja em sentia prou mala mare per no sentir i viure la maternitat com la pintaven.
  12. Icona del comentari de: Neus a gener 24, 2023 | 15:42
    Neus gener 24, 2023 | 15:42
    Mereix la pena néixer dona, només per poder sentir créixer dia a dia una nova vida dins teu. És el miracle més fantàstic que es produeix al portar al món una vida. Sigui com sigui l'embaràs i el part, tot desapareix quan et posan als braços la criatura, i té la mires, us la mireu, i dieu, "L'hem fet nosaltres". Per tot el demés néixer dona és una lluita diària.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa