Nani Williams

Ara que han passat festes i menjades en què segurament t’has entaulat fins llargues hores de la tarda amb tot de gent que t’és família, molts dels quals no veus gaire sovint, però aquests dies són sagrats i en el fons t’alegra, reunir-vos, tocats per la vareta de l’atzar d’estar emparentats per un motiu o per un altre, perquè algú fa centenars d’anys es va casar amb el segon pretendent i no amb aquell primer i ara uns quants teniu el nas una mica gros.

Hi sou tots, menys la iaia. Des que tens memòria, sempre heu estat els mateixos. Només hi has vist faltar la iaia. Ta mare i tes ties sí que recorden altra gent en aquella mateixa taula, familiars que tu ja no vas conèixer.

Posa que ja tens més de trenta anys. Fins i tot més de quaranta. I us ajunteu tots: pares, tiets, cosins. Són les mares (la teva, les de tons cosins) qui, almenys que en puguis donar constància, des que vas néixer, s’han encarregat de tot el desplegament: anar al mercat quan encara no s’han disparat els preus, fer el caldo dies abans i congelar-lo, encarregar els canelons, anar al supermercat, passar comptes, decorar la casa, fins i tot han recordat que us agrada fer un gintònic després d’un àpat com aquest. I etcètera, etcètera, etcètera. La llista és llarga.

Elles són les que van menys arreglades al dinar. Alguna, ja asseguda, no s’ha adonat que no s’ha tret el davantal. Ronden els setanta anys. Tu has arribat acabat de dutxar i encoloniat. Posa que tu i els altres “joves” us aixequeu a treure plats entre recepta i recepta perquè no es digui. Els joves-joves potser seuen al sofà amb els ulls enganxats mòbil.

I no diràs res però com cada any des de fa uns quants penses que això s’acabarà. Que el dia que falti ta mare o una de tes ties tot això s’acabarà. No penses en el dinar. Penses en la companyia, l’ambient, la tradició; el Nadal tal com el recordes. Que les petites famílies que formeu dins d’aquesta gran família en què encara et sents un xiquet, aniran prenent formes independents i potser us ajuntareu primer una vegada a l’any, tots els cosins, i després cada dos, i després allà-callà.

I et preguntaràs, d’aquí a un anys, si no és hora d’anar tu mateix al mercat a finals d’octubre i congelar llagostins, i dir-li a ton germà que vingui a dinar amb la parella i desitjar que tinguin fills algun dia ells també i tornar a començar d’aquest manera una roda que als menuts els semblarà que sempre ha rodat així.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Bernat a gener 10, 2023 | 09:16
    Bernat gener 10, 2023 | 09:16
    Jo en tinc 53. La meva mare, està bé pero ja li fa muntanya fer el menjar per la vintena que som. De de fa uns anys que el matí de Sant Esteve, vaig a casa seva (li fa gràcia fer el dinar a casa) a cuinar el dinar el mati. I ella em va ajudant i anem conversant i els dos quedem encantats. Ella per treure's l'estrés i la responsabilitat de cuinar i jo per gaudir de la seva companyia i veure-la contenta. Òbviament que no tot és cuinar, que cal desparar, omplir el rentavaixelles (dos cops), fer la cuina, però llavors ja som més a compartir la tasca.
  2. Icona del comentari de: Montse a gener 10, 2023 | 14:53
    Montse gener 10, 2023 | 14:53
    Tota la raó. Tinc 46 anys i la mare fa 8 anys que ja no hi es. De mica en mica tots els que ens reuniem han anat marxan.. ni l'àvia ni la tieta que venia ni els cosins, el meu home.. ara només som 4 a taula per festes de Nadal ( el pare , la meva germana i el nebot ) I sóc jo que intento fer els àpats que la meva mare feia mentres pugui ho faré per poder conservar la tradició. Pero no se quants anys podrem continuar jo no tinc fills i el nebot acabarà forman la seva família i ja veurem. Si no ho fes jo la meva germana ja ho diu que no ho faria pas ella tanta feinada.
  3. Icona del comentari de: Neus a gener 10, 2023 | 15:09
    Neus gener 10, 2023 | 15:09
    Som tres germanes i quan la mare va morir, vam decidir continuar amb la tradició de reunir-nos el dia de Nadal, un any a casa de cada una. Ens reunim amb els marits i els fills, i espero que poguem continuar així uns quants anys més.
  4. Icona del comentari de: Pilar a gener 10, 2023 | 15:22
    Pilar gener 10, 2023 | 15:22
    Quan va morir la meva mare fa 8 anys, el 23 de desembre, se'm van acabar les ganes de fer el Nadal. El faig amb els fills en anys alterns i amb les germanes, i també quan li toca, amb el germà i els nebots. Quan falta massa gent a la taula prefereixo viatjar i fer com si res. Tot i així tinc molts bons records dels Nadals viscuts quan tots hi érem.
  5. Icona del comentari de: Una de més de quaranta a gener 10, 2023 | 15:31
    Una de més de quaranta gener 10, 2023 | 15:31
    Has posat en paraules boniques el que penso des de fa temps. Gràcies per fer-me sentir que no estic sola.
  6. Icona del comentari de: Montse a gener 10, 2023 | 15:35
    Montse gener 10, 2023 | 15:35
    Tens tota la raó,era la ilusio de la mare estar tots junts per les festes.Els regals,el menjar i l'alegria que hi posava ella, tot era màgic fins que fa un any que ja no hi és.......tot és més gris i ja no riem com abans .Ara sabem que el Nadal era ella.Un petonet mama🌟✨
  7. Icona del comentari de: Mercè a gener 10, 2023 | 15:49
    Mercè gener 10, 2023 | 15:49
    El Nadal no són els àpats i les reunions ni tampoc aquell cava tan bo O el vi especial d'algun celler petitet familiar, el Nadal són les persones, els records, les històries de la iaia O de la mama, les rialles dels nens quan són petits, el caga tió, sí, el Nadal són les persones i quan aquestes ja no hi són el Nadal és torna trist i estrany, ja no és el mateix i volem fer coses diferents per no haver de pensar tan amb les absències.
  8. Icona del comentari de: Joan. a gener 10, 2023 | 15:51
    Joan. gener 10, 2023 | 15:51
    Desde que els pares i sogres no hi són ja no és el mateix, segueixo la tradició per els meus fills i amb memòria dels que no estan entra nosaltres, puc tenir un sónriure a la cara però molta buidor per dintre, quedà el bon record del caga tió i els reis tot esperant que si un dia ens fant avís tornem a tenir algú de alegria, com més gran més dur veig la vida. 🌟
  9. Icona del comentari de: Maria a gener 10, 2023 | 16:01
    Maria gener 10, 2023 | 16:01
    Quan falten essers estimats i no hi ha fills ni gaire familia, perden el sentit i són motiu de molta tristor. Per això, millor reconstruir aquestes dates i fer com si fossin dies normals o viatjar. I que passin ben ràpid!!!
  10. Icona del comentari de: Anònim a gener 10, 2023 | 16:31
    Anònim gener 10, 2023 | 16:31
    He aprés q les festes de Nadal es viuen diferent amb els anys. Els riures i la inocència dels petits, la felicitat dels joves, el gaudir de la família quan som més grans, i viure-ho diferent quan falten els avis o els pates, o alguna absència.... Tot i així, he après a gaudir-les!!!
  11. Icona del comentari de: Montserrat a gener 10, 2023 | 22:10
    Montserrat gener 10, 2023 | 22:10
    Si només fos el Nadal? Hi ha tantes coses que marxen quan falta algú.
  12. Icona del comentari de: Anònim a gener 10, 2023 | 22:27
    Anònim gener 10, 2023 | 22:27
    Tinc 47, quan va morir el meu pare fa 10 anys la mare ja no va tenir més ganes d'encarregar-se del Nadal,la família va quedar tocada,ens vem deixar de fer regals entre els adults.... En afegir la separació,les festes ara són incòmodes, res és l'escenari desitjat. Tot i així, intentar que sigui Nadal per elles, i posar-hi tot el cor....per això acabo esgotada i sense energia un any més....
  13. Icona del comentari de: Jordi a gener 10, 2023 | 22:41
    Jordi gener 10, 2023 | 22:41
    Nosaltres fa anys que no fem un Nadal normal. La setmana vinent farà vuit anys que ma mare ens va deixar. Ens hem quedat el meu pare, el meu germà i jo, i "celebrem" aquestes festes amb ben poca cosa, però cada any sobrevivim a l'experiència, i durant les festes i les vacances el que entra per un forat va sortint per l'altre o bé el cremo al gimnàs sense compasió al dia següent. La resta de la família és com si no existís des de fa tant de temps que pràcticament no tenim contacte, que ni me'n recordo. La família Zero li dic jo. Zero contacte, zero explicacions, zero visites, i zero interès per la gent que va marxant. Ara, a omplir-se la boca amb "la família" hi ha autèntiques competicions. Hay que joderse, que diria aquell... A nosaltres no ens ha fet falta tenir idees polítiques diferents per acabar cadascú pel seu camí. Estava cantat que seria així. I ara us explicaré un secret: de fet, m'es ben igual, perquè ara ho tinc tot més clar i això m'ha permès en centrar-me molt millor en objectius i projectes personals. Per a sorpresa de més d'un i d'una...
  14. Icona del comentari de: El de 30 anys a gener 10, 2023 | 22:43
    El de 30 anys gener 10, 2023 | 22:43
    Uf... llagrimeta... tan cert com emotiu! :')
  15. Icona del comentari de: Anònim a gener 10, 2023 | 23:14
    Anònim gener 10, 2023 | 23:14
    Intentem integrar la seva ausència pares ,sogres i a alguna germana el marit, som una bona colla i procurem per fugir de compromisos amb les noves famílies adquirides juntarse el día de Reis. ,ho fem a un restaurant som 54 només ,aquest any 2nebots no han pogut ,però espero que l'any que ve hi siguin i ser_hi jo també sóc la més vella i una de les vídues ,però penso que els pares i els marits estan contents allà on siguin de veure la pinya que fem
  16. Icona del comentari de: Anònim a gener 10, 2023 | 23:20
    Anònim gener 10, 2023 | 23:20
    El meu fill que va morir fa 5 anys deia "Puto Nadal",per tot el consumisme que l'envolta,ara que ell no hi és dic"puto nadal sense tu".Em quedo amb tots els nadalt viscuts quan hi erem tots i no renuncio a passar-ho tant bé com puc...Potser el Nadal m'acosta més a la gent que pateix,els exclosos,els malalts potser aquest és el vertader sentit,SALUT
  17. Icona del comentari de: Eva a gener 11, 2023 | 00:22
    Eva gener 11, 2023 | 00:22
    Doncs nosaltres ens reunim unes 50 persones cada Nadal, cosins, tiets, fills de cosins. Ho van començar els meus avis just després de la guerra civil fa 80 anys i encara ara ens trobem els que som (cada vegada més, tot i que els avis i molts altres ja han marxat). Tothom col.labora i porta un plat, beguda, postres, torrons, cafè... Ben repartit no cal que sigui carregós per ningú. Mengem, els nens reciten versets i cantem fins quedar afonics. És un dia fantàstic!
  18. Icona del comentari de: Anònim a gener 11, 2023 | 08:31
    Anònim gener 11, 2023 | 08:31
    NO PUC MES AMB AL NADAL TRISTO I CONSUMISMA SENSE ELS MEUS PARES NO PUC MES AQUET PATIMENT EM POSA MALALTA RECORDEM QUE ES CUANS MES SUISIDIS PORTEN AQUETS NADALS..
  19. Icona del comentari de: Maria teresapP a gener 11, 2023 | 09:06
    Maria teresapP gener 11, 2023 | 09:06
    PARLEN DEL NADAL SOBRE UN ARTICLA QUE VAIG FER AL DIARI DE TARRAGONA PARLAN DEL GRAN CONSUMISMA I QUE TINDRIAN DE TORNAR AMB ALS NADAL DELS NOSTRES AVIS.EL ARTICLA ES VA PUBLICA PERO EL DIRECTOR DEL DIARI AMB VA DIR QUE PRIMER ERA EL CONSUMISMA.
  20. Icona del comentari de: Roser Balagueró i Rosell a gener 11, 2023 | 09:11
    Roser Balagueró i Rosell gener 11, 2023 | 09:11
    Jo en tinc 68 d,anys el meu pare fa 30 que va morir i la mare 28 fins fa poc he recuperat la ilussio per les dues filles i sobretot per els meus tres nets
  21. Icona del comentari de: Araceli a gener 11, 2023 | 11:25
    Araceli gener 11, 2023 | 11:25
    Tinc 76 anys, el proper Nadal tindré 77. Des de que tinc memòria recordo els Nadals, especial el dels 4 anys... Sempre ens hem trobat tota la família extensa. Des de 20 fins a trenta i escaig. Ben cert que sempre hem "portat a taula" el sentit profund del Nadal. Déu manifesta el seu amor vers nosaltres en la senzillesa d'un nen recién nascut en una establia. En totes les cases es posa el pessebre. Últimament cadascú fa una figureta del pessebre de plastelina i el 24 al matí fem una sortida i ho deixem al camp. El sopar del 24 cadascú fa un canapè per a tots, des del 81 fins al de 10 anys. Tot ha de tenir un sentit. El sentit profund no mor mai...
  22. Icona del comentari de: Núria a gener 11, 2023 | 16:01
    Núria gener 11, 2023 | 16:01
    Aquest any tot i, estar passant uns moments molt tristos ...he aconseguit celebrar ho amb il·lusió, no hi hem pogut ser tots .... m'han faltat dos germans i els seus. Però he gaudit i l'esforç ha valgut la pena. Tots ho han agraït.
  23. Icona del comentari de: Maria a gener 11, 2023 | 16:38
    Maria gener 11, 2023 | 16:38
    No hi ha altra solució que agafar el relleu. Sí l'agafeu, deixareu la tristor i l'enyorament, pensareu en els que queden i Nadal tornarà a revifar.
  24. Icona del comentari de: Maria teresa a gener 11, 2023 | 18:09
    Maria teresa gener 11, 2023 | 18:09
    NADAL TORNA I RETORNA ANY SOBRE UN ALTRE PENSU QUE ENS COMPLIQUEM MASA LA VIDA TAULAS PLENAS DE MENJAR I MES MENJAR REGALS I MES REGALS EL NEN JESUS A LA ESTABLIA ERA CONTEN EN JOSEP I MARIA ELS PARES LA ESTIMACIO LU MES IMPORTAN DE AQUESTA VIDA I REGULAR AQUET CONSUMISMA QUE TENIN TAN ARRELAT
  25. Icona del comentari de: Pilar Badia a gener 12, 2023 | 09:41
    Pilar Badia gener 12, 2023 | 09:41
    Doncs sí, tothom a la seva manera , al seu record té el seu sentiment d'interpretar, de celebrar i recordar el Nadal. A casa nostra fa anys que vaig agafar el relleu. Els que em van precedir ja no hi són, el meu marit també falta. I si,és trist pensar en els que no hi són però en hi molts altres que han augmentat la família i per ells val la pena transmetre'ls aquests valors d'unió familiar. Casa meva és una festa durant aquest dies i els fills els néts , la mare, que encara ens acompanya, els germà i tota la seva família , l'any que ve en serem dos més. Tots estan tan contents d'ajuntar-nos que demano que duri per molts anys encara que em suposi molta feina. M'agradaria que quan jo no hi sigui, algú m'agafi el relleu!!! La unió familiar és un valor incalculable.
  26. Icona del comentari de: Alfons Cabrera Melich a gener 12, 2023 | 11:42
    Alfons Cabrera Melich gener 12, 2023 | 11:42
    Feia anys que no sentia, ni llegia, l''expressió "allà -callà", la deia món iaio Alfonso de l'Ampolla, em porta al paradís de la infància al poble pagès i mariner
  27. Icona del comentari de: Aina a gener 12, 2023 | 11:48
    Aina gener 12, 2023 | 11:48
    Maria, crec que el primer paràgraf és un gran anacolut. L'he intentat llegir diverses vegades i cada cop tinc la sensació que manca l'oració principal. Molt bon text com sempre en qualsevol cas.
  28. Icona del comentari de: Carla a gener 12, 2023 | 13:22
    Carla gener 12, 2023 | 13:22
    Hola Maria, gràcies. M'he emocionat de llegir-ho, m'he sentit molt identificada. Gràcies per la teva senzillesa i naturalitat del text
  29. Icona del comentari de: Vicky a gener 12, 2023 | 15:59
    Vicky gener 12, 2023 | 15:59
    Jo soc una Dels 54 que teniam que ser el día de Reis i encare ja hen passat les Festes no he tret res Dels adornos de Nadal, dons el diumenge hens reunirem amb la neboda que no va poguer venir el día de Reis. Serem 11 i encare que no sigui Nadal qualsavol día es bó poguer reunir-se amb la familia ..👏👏👏😍😍😘😘🥂
  30. Icona del comentari de: Olga a gener 12, 2023 | 16:09
    Olga gener 12, 2023 | 16:09
    La "família", més enlkà dels meus pares, és "família de funeral" (només els veig quan mor algun) des que vaig deuxar enrere la infància. La meva mare era el puntal, i se'n va snar l'agost de 2019 (mentre la perdia vaig haver de defensar i protegir els meus drets, amenaçats per l'altre fill dels neus pares, en un judici: me'n vaig anar directe dels jutjats al cementiri, amb ka meva mare i els meus avis). Ara només em queda el meu pare (que no va tractar bé la meva mare find al final) i l'altre no el vjll veure ni aquí ni a l'altre món mai més. He fet els àpats sola (fîsicament) però amb la companyia espiritual de la meva mare, fins qye ens tornem a trobar on ja és ella.
  31. Icona del comentari de: Rosaura a gener 12, 2023 | 23:08
    Rosaura gener 12, 2023 | 23:08
    Nadal Nadal Nadal, es pau es alegría es brinda pels q ja hi són presents pero els tenim al cor la vida segueix
  32. Icona del comentari de: Carme a gener 13, 2023 | 08:48
    Carme gener 13, 2023 | 08:48
    Carme Fa 4 anys que el meu marit ens va deixar, desde les hores el Nadal per mi és una gran tristessa, tinc ganes de que passin les festes ràpid, i torna a la vida normal.
  33. Icona del comentari de: Mati a gener 13, 2023 | 20:49
    Mati gener 13, 2023 | 20:49
    Alba los mayores nos vamos pero dejamos unestra sabiduría y lo qué nos enseñaron nuestros mayores seguir la tradición y no sé perderá ni las costumbres ni los que sean marchado ya que estarán en nuestro pensamiento y nuestro corazón y seguir espandiendo los actos que nos enseñaron. así estaremos juntos en el corazón besos cariño tu iaia Mati cuidate mucho besos

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa