Foto: alamosbasement
La reunió de l’equip docent de primer d’ESO ha començat fa pocs minuts i, fins ara, han atacat fortament el Walid, que presenta un comportament inadmissible, segons han comentat unànimement tots els professors. L’adjectiu, però, concretament, ha sortit de la boca de l’Eva, que no ha pensat en cap moment si era el més adient o no. A simple vista, tot sembla funcionar correctament, i si atenem a la indumentària que porten la majoria, no n’hi ha cap que destaqui. Pel que fa als homes, hi ha un predomini d’americanes de xeviot i sabates que tant poden servir per anar a un casament com per fer una classe de biologia. Les dones, en general, van elegants, embolicades en mocadors de colors molt vius.
L’assumpte d’en Walid continua, i torna a ser l’Eva la que comenta, sense pensar-s’ho gaire, sense pensar en cap moment si és el més adient o no, aquest adjectiu, que el comportament del Walid és frenètic. L’Eva, però, no hi pensa gaire, no ho diu gaire convençuda, tot això, malgrat que, si es posés a pensar-hi, potser ho pensaria. L’Eva no hi pensa gaire perquè realment està pensant com follar-se el Nico, un italià que acaba de conèixer en un xat eròtic de la pàgina més consultada del moment, i ell, en Nico, no pot deixar de tenir en compte els llavis de la Fàtima, que l’humitegen com i quan volen. La Fàtima, tot i que coneix en Nico de vista, no es pot treure del cap en Boris, que al seu torn no deixa de somiar en la polla del Borja, i se la vol menjar tota. El Borja, però, s’acaba d’enamorar del Martí, que desgraciadament no és homosexual i li agrada molt la Berta, una rossa que va conèixer al Vip’s Pool. La Berta, en fi, és una mica carallota, i li agrada molt el Joan Carles, que, en canvi, passeja la ment pels pits de la seva mare, ja que no els va poder veure gaire quan era petit, i ara es deleix, perquè la seva mare es conserva millor que ell mateix, que gairebé ha viscut la meitat d’anys que ella. La seva mare, que encara és prou jove, no pot oblidar el Toni, i desitja de tot cor que la penetri sense compassió, però ell no ho vol fer, perquè no sap el que ella vol i perquè estima l’Eulàlia, que espera ferventment que el seu fill faci una malifeta a català perquè el Maurici li truqui per parlar amb ella. Però al Maurici això li costaria, perquè és al costat de l’Eva i no pot parar de pensar en ella, sense pensar si aquest comportament és inadmissible o frenètic, o totes dues coses.
"L’ha ben plantada" és una secció de tro estipat signada per Carles Morell.
