"Però vindrà l'agost i el sol esclatarà els arbres i la terra i els cossos, i llavors potser el temps fluirà, com el cor de les figues, carnós i dolç."
Ricard Garcia, "Vindrà l'agost", El llibre que llegies
Hi ha llibres que t'agafen de la mà i et porten de tornada a casa. S'esmuny el llibre que llegies, diu el poeta, com s'esmunyen les restes de l'estiu, i et venen als dits, com si fos ara, els darrers dies d'agost a la casa vella de la vora del riu, l'enyor anticipat fent pessigolles a la punta del nas, la pell torrada de sol, i esgarrinxades als braços, un colze pelat i una cicatriu lletja i orgullosa en un genoll. Hi ha llibres que et mostren el camí que et porta a casa i puges en un tren nocturn que sembla un fantasma i que se t'emporta no saps on, però no el frenes. Plou encara contra els vidres avui que ets sola, i el llibre t'acompanya, Poques tardes saben ploure com ho fa aquesta que la pluja mulla cada racó de la memòria. I mentrestant somies l'agost, l'agost que vindrà, diu també el poeta, i el sol esclatarà les figues, i els cossos, diu també, i entens que és això tornar a casa, el cos el sol la sorra l'esclat de l'estiu i de la sal i de la pell, tornar a casa és tornar a tu, com dissabte quan grimpaves arrapada a les pedres del congost i somiaves l'estiu i la nuesa dins l'aigua negra del gorg. S'esmuny el llibre que llegies, i ara voldries ser pedra. Rostida pel sol o molla de pluja, amb l'empremta del temps dibuixada pels líquens.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
