Foto: Simon Rumi
Only hate the road when you're missing home
Passenger, Let her go
Estimo avui tots els camins que us porten a casa. Els revolts del Garraf, la via de tren esquitxada de blaus, les turbulències que heu travessat per venir de l'illa. Els whatsapp, els e-mails, encara algun sms, les trucades des del Vallès. Enviar-te una abraçada gran com una amanida tot just obrir els ulls –i tenir-te sempre, sempre, sempre, a dins. El Nadal de l'any que ve que enyorarà aquest Nadal que enyora un altre Nadal que enyora un altre Nadal. Nines russes que guarden tot l'amor que us tinc. Una cervesa, dos cigarrets, tres petons de pastanaga. La mare que ens mira i ens diu el nom, i s'afluixa un nus –encara no, avui no. Estimo tots els camins que us han dut a casa, que ara sí que és casa i ja no té por de la intempèrie. Estimo tots els camins, totes les dreceres, totes les marrades que ens retroben aquest migdia plujós. I us visc avui, amb tot el que hi ha –també un tros d'ahir, una engruna de demà–, mentre aprenc de mica en mica a deixar-vos anar, com les fulles que diumenge amollàvem riu avall, entre les pedres.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
