Jersei groc, sanefa negra, cap rodó. Es deia Carlitos. Que el seu nom real era Charlie Brown ho vaig saber temps després. I que va aparèixer esmentat per primer cop un trenta de maig ho he sabut ara. Potser la sintonia ens ve de compartir data de naixement.

Jo tenia tres anys i ja havia desgastat de tant mirar-lo el llibre en què el nen calb arriba a la final d’un concurs de lletrejar paraules, però queda en segon lloc: quin senyor fracàs. No s’ho creuen ni als contes, que l’important és participar. Saps què, Carlitos? En endavant perdrem plegats.

Ens vam fer inseparables. Caminàvem en tot moment agafats de la mà. M’enfadava amb els adults que a mi em feien dos petons i a ell res, com si no existís. Ens enteníem tant. Li explicava més coses de les que he explicat mai a cap amic de veritat.

Carlitos, vine, que sense tu l’hora del pati se’m fa llarga. He fet plorar la mare i no sé ben bé per què. Avui toca piscina i se m’ha ficat una serp a la panxa. L’avi Llorenç es pot trencar i jo no ho sabia. Per què penso cada nit que ens hem de morir? Fer amics no és gens fàcil, sort que a tu t’he fet a mida.

La cançó més trista del món diu que els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans. I jo no tinc edat de jugar amb nens de mentida, però també en això vaig per lliure. D’adolescent no vaig acomiadar el meu company fidel, només el diminutiu: Carlitos sonava infantil. Vull creure que en Charlie Brown (jersei groc, sanefa negra, cap rodó) escolta com ahir els meus saps què, els tant de bo, els si hagués fet, els no puc més. Vull creure que és encara el meu amic imaginari. Que ens agafarem de la mà per més trentademaig que passin.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Uska a maig 16, 2017 | 23:11
    Uska maig 16, 2017 | 23:11
    Si vols, li pots explicar al teu fill que llegir un text escrit des de dins, ens connecta amb l'autor, però també amb nosaltres mateixos. I ens ajuda a conèixer-nos més i a estimar-nos.
  2. Icona del comentari de: Pelestopa a juny 04, 2017 | 10:21
    Pelestopa juny 04, 2017 | 10:21
    Preciosa imaginació i bonica humanitat

Respon a Uska Cancel·la les respostes

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix