Per què decorem la casa

Suposo que s’inventava l’entusiasme, fabricava la il·lusió

Foto: Erwan Hesry

Per fi és aquí. La setmana d’anar a buscar tions, de plantar arbres de plàstic a les sales d’estar i figuretes absurdes que fa quasi un any que estan mal tancades dins d’una capsa dins d’un armari. Figuretes d’un senyor nòrdic amb sobrepès i barba blanca vestit de roig. Flocs de neu ampliats, molts de flocs de neu ampliats com si a l’hivern nevés mai al Delta, que no. I rens, com si els senyals de trànsit n’anunciessin cap mai. Pinyes absurdes tenyides de daurat o de plata. Figuretes d’advent, de camells, d’ovelles, de pagesos i un català acotxat amb el cul a l’aire i una tifa traspuntant-se-li entre les anques, per què no. Estrelles, boles granat brillant tot i que ara es porten potser més les granat mat. I llaços. I missatges infantils a les finestres i corones a les portes.

Em pregunto per què ho fem, any rere any, sobretot en les cases on no hi ha criatures, perquè si n’hi ha la resposta és tan evident que no ens entretindrem a explicar-la. Em pregunto per què un dia d’aquests trauré el temps i l’energia que no tinc per desempolsar aquella mateixa caixa que desempolsava cada pont de desembre ma iaia i decoraré el pis com si anés gaire o gens amb mi. No ho sé. Me l’imagino a ella, que ja fa anys que és morta, que en fa encara més que vivia en aquest pis amb mon iaio, els dos tot sols, i suposo que s’inventava l’entusiasme, fabricava la il·lusió, posava d’excusa els nets o qualsevol cosa frívola com ara a esta època és lo que toca i vestia la casa de festa i ho feia i au. 

Fa dos dies érem a dos mil dinou i en dos dies més serem al vint-i-dos sense haver assimilat la sacsada d’entremig. Potser la fe és això: decorar la casa encara que no sentis res, confiant que tard o d’hora arribarà Nadal.

Comentaris

    Vinatea Desembre 7, 2021 1:46 am
    Uf! Maria, perquè és Nadal. Això és prou motiu. És semblant a la festa del corder després del Ramadà. En cap moment són frívolitats.
    SPI Desembre 8, 2021 6:28 am
    Òndia, doncs és ben veritat, per què carai ho fem?... quan els fills s'han fets grans i la il·lusió i empenta amb la que anàvem a buscar trossos d'escorça, pedres, molsa o petites branques per refer alló que arrosseguem d'una memòria adormida.... i que bé o malament hem traspassat a uns fills ja adults, ha desaparegut. Un dia, a les golfes buscaran caixes plenes de pols amb olor/pudor de resclosit per refer amb els més petits allò que un dia s'omplia de misteri. Moltes gràcies Maria Climent.
    Àngela Desembre 8, 2021 1:17 pm
    El pitjor de tot és treure-ho quan han passat les festes. Això sí que és una molèstia encara més gran que posar-ho tot abans de Nadal. Llavors és quan un es pregunta el per què de tot plegat. En un món religiós i agrícola devia tenir sentit. Avui dia només és la nostàlgia i o el fer com sempre i com tothom, cosa que la publicitat esperona perquè és la gran època consumista de l'any.
    Tina Desembre 8, 2021 2:53 pm
    Jo decoro casa meva perquè és hivern i celebro el pas de les estacions amb motius relacionats: flors, menjadores pels moixonets al balcó, sopars a la terrassa a l'estiu...
    eduard Desembre 8, 2021 6:15 pm
    Res del que fem té sentit.
    Núria Desembre 8, 2021 6:25 pm
    Jo decoro casa meua perquè encara em queda entusiasme i tinc il.lusió. No trobo gens absurd guarnir la casa per a la celebració. Ara ja no tinct criatures al costat: és per això que vull trencar amb la quotidianitati i recordar quan hi eren per Nadal. Els meus fills son del teu parer i no segueixen la "tradició". T'aconsello que no caigues en la hipocresia, i no decores la casa si no en tens ganes. Els fets són millor que les paraules.
    Carme Callao Desembre 9, 2021 8:42 pm
    Ho faig perquè m'agrada, em porta bons records i m'agradaria que la família que ve a casa ho trobes agradable. En els guarniments hi ha petits records dels meus antecessors (el que no m'agradava ho vaig liquidar) i coses que he adquirit jo. Realment als que no us agrada el Nadal patiu aquest estrès d'anar pel carrer o al supermercat que cada any comença més aviat. Us planyo, fins i tot a mi em carrega. Però a casa? Si us plau, doneu la capsa que algú estarà content. Moltes gràcies Maria per fer-nos pensar per què.
    Anònim Desembre 15, 2021 1:11 am
    Preciosa reflexió, en el fons plena de tendresa. M'ha encantat!

Nou comentari