Foto: Holly Levey
Torno a ser jo. La que diu només el que vol dir, i no el que la gent té ganes que digui. Jo amb els meus versos tallavenes, els meus poemes llac, sempre al voltant del mateix, perquè em nodreix i em diu, perquè m'és i em parla endins, a tocar del misteri. Jo i prou, amb els pits a rebentar de llet inútil, amb la mare morint-se'm encara a estones, de cop i volta, amb l'enyor etern d'un llindar a la cuina des d'on m'escolten sense judicis. Torno a ser jo buscant un (altre) lloc, imaginant altres paisatges, fidel a la terra de les avantpassades i als oceans que me'n separen.
Torno a ser jo i torno a escriure en els marges del full, aquest lloc estret on encara hi cap (amb lletra ben petita) l'amor sense etiquetes, la vida sense quadrícules.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
