Tinc un diumenge per a mi sola i me’l passo a casa. Covo la mandra al llit, menjo galetes de cacau sense gluten, marco amb creuetes les coses ja fetes de la llista de feines pendents. M’emprovo jerseis i em deixo posat el que més m’abraça.
El fred de fora m’empeny endins. Em faré una sopa de ceba i me la prendré a glops. Miraré una pel·lícula danesa per esbrinar què veu de mi la Sandra en aquesta cuinera que fuig de tot i es refugia en un poble nòrdic de mala mort.
Me n’aniria a nedar, hauria de fer-ho, però la pluja no ho vol. Recorro les estances del pis: el rebedor, la cuina, els llibres de ficció ordenats per autors al passadís. El blau del sostre i d’algunes parets. Els quadres de l’amiga que pinta optimisme.
M’assec al meu racó, sota la finestra de Providència. Quin cel tan emprenyat. Taco la pantalla amb les primeres paraules: tinc un diumenge per a mi sola i me’l passo aquí, a resguard de l’única intempèrie fàcil de combatre.
Estimar és un lloc, una cambra, un segon segona de planta quadrada. Potser soc, també, la casa on escric.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
