M’he emprovat una jaqueta de pell amb caputxa. Me l’he cordat fins dalt, per protegir-me el coll d’un fred que encara no.
Si pogués, aniria saltant d’estiu en estiu per esquivar tots els hiverns del món. No enyoraria gens les tardes fosques ni els plats de sopa ni les capes de roba. A mi dona’m vestits de tirants, litres de gaspatxo i cels blau cel.
Fa dos dilluns vaig nedar al mar. Em va sortir donar-li les gràcies –al mar–, per si fos l’últim bany de l’any. M’estic tornant rara. Ja em sembla veure’m ordenant calaixos a la japonesa, agraint els serveis prestats a cada mitjó sense parella.
I avui he tret de l’armari una jaqueta gruixuda, me l’he posat, me l’he cordat fins dalt. No tinc pressa per desar les sandàlies, tampoc he canviat tant. Però tornarà el fred i jo potser hi seré i vull saber com abrigar-me.
Arriba l’octubre i reaprenc a fer plans.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
