La vida petita

Si en lloc de trucar-te vingués i et mirés als ulls, veuria que encara ho tens tot per dir

Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: bachmont


Corrent com corro darrere el rellotge, he arribat a pensar que no cal que et truqui perquè ja sé què m’explicaràs.
 
Potser caldria que m’aturés. Que quan em despertés, primer alcés les persianes. Que amb una mà apartés les cortines. Que obrís la finestra de bat a bat i tota la llum del juny omplís l’habitació. Que fins i tot arribés a aquell racó de l’escriptori on va caure un bolígraf abans-d’ahir. I il·luminés els llençols desfets, el coixí que està a la punta del llit i gairebé cau, l’armari blanc, la fotografia dels germans.
 
Si en lloc de trucar-te vingués i et mirés als ulls, veuria que encara ho tens tot per dir. I se’m faria un nus a la gola, de vergonya. Per no haver-hi estat. Per haver-te col·locat, sense miraments, a la llista del potser demà.
 
Seria bo que de tant en tant recordés aquell detall que de tan obvi em passa per alt: estic viva. Que deixés d’omplir-me la boca d’adjectius i d’adverbis de temps, per anar a l’essència. I que jo m’apropés a tu i tu a mi amb verbs ben senzills com parlar, escoltar, sentir. I que amb ells conjuguéssim els nostres noms.
 
Però si mai les presses se m’enduen, recorda’m que un es fa gran quan és capaç de parar i d’enamorar-se de la vida petita: de la primera llum del matí, dels ulls que es tornen a mirar. 

 

Comentaris

    Bernat de Ciurana Agost 29, 2016 4:40 pm
    Totalment d'acord. Felicitats. M'encanta com està escrit.
    Menudesa Agost 27, 2016 12:24 pm
    Magnífic escrit! La descripció de la llum de juny il·luminant l'habitació m'ha encantat. Va molt bé llegir aquest tipus de reflexions;de vegades és ben cert que ens oblidem que són les coses més petites les que ens poden proporcionar més felicitat. Només cal que les sapiguem apreciar. Gràcies Gemma!
    Assumpta Verdaguer Juny 9, 2016 12:53 pm
    Extraordinari escrit.... Que bé que algú ens recordi, de tan en tan, aquest petit detall que ens passa per alt!!!! Estem vius!!! I tenim el privilegi de viure en un païs fantàstic, ple de coses petites per poder-nos enamorar!!!!
    AnònimAlbert Alsinet Juny 9, 2016 9:59 am
    Es més fàcil lluitar contra el rellotge , que contra els sentiments. L'hora és una unitat de temps, però el desig és una unitat d'amor i esperança. I el temps mai s'atura, però l'amor i l'esperança s'esvaeixen sense el desig.
    Núriaa Juny 8, 2016 9:37 am
    Buscant l'essència. M'encanta!
    Anònim Juny 8, 2016 4:23 am
    Fugir per camins on la vida continua per adonar-se que no cal fugir; que ella és allà esperant que l'abracis i la disfrutis, que t'agafis a cada fil d'ella per adonar-te que hi ets, existeixes i pots estimar, escoltar i besar.
    Anònim Juny 7, 2016 11:44 pm
    Gràcies. He descobert ara aquest text abans d'anar a dormir. Després de fer moltes coses en alguns moments amb aquesta consciència petita i a vegades, sense ella. Gràcies mon petit per ser visible!!! Jo també et vull veure amb aquestes ulleres. Gràcies Gemma per aquest text.
    cecose Juny 7, 2016 11:13 pm
    un es fa gran quan és capaç de parar i enamorar-se de la vida petita...
    Anònim Juny 7, 2016 1:07 pm
    Fantàstic
    PerizN50 Juny 7, 2016 9:57 am
    Mirem-nos als ulls mentre ens estimem amb les paraules i ens acaronem amb l'esguard.
    M. Pilar Juny 7, 2016 7:50 am
    Massa sovint obviem els petits detalls que són l'essència de la vida! Bonic escrit Gemma!
    Ramon Lopez Juny 7, 2016 7:11 am
    Marxo a treballar, i tinc la sort de sentir la piuladissa dels ocells... els varia aixerits!!!
    MariaTorra Juny 6, 2016 11:16 pm
    El temps s'escola entre les mans i si l'aturessim sentiriem el nostre cor batre, el nostre alè respirar, els nostres ulls s'enlluernarien amb la llum, el nostre olfacte aspiraria els aromes més amagats i la nostra boca tastaria el gust de les espècies. Això és vida
    AnimmaCC Juny 6, 2016 10:27 pm
    El text ha arribat ha plecs de la meva pell que feia molts dies que estaven adormits
    Ídols vilardell i Tenes Juny 6, 2016 10:22 pm
    M' ha agradat molt Hem arraconat els ulls que no veiem a darrera dels missatges

Nou comentari

Pur ti miro, pur ti godo
Philippe Jaroussky i Danielle de Niese interpreten el famós duet de Monteverdi
Més entrades...