Malgrat tots els malgrats

Jo també he tingut por de perdre –he tingut por d'haver perdut– aquesta alegria que ens neix qui sap on i ens dona sentit

"Malgrat tots els malgrats". Il·lustració: Eva Armisén
"Malgrat tots els malgrats". Il·lustració: Eva Armisén

Si hagués de triar una única cosa per preservar a l'hivernacle –al nostre Hivernacle–, sé quina seria. I ara posaré un punt i a part perquè la resposta mereix que respirem abans.

Les ganes de viure.

M'ha semblat que també calia respirar després, que calia elevar les ganes de viure a la categoria de paràgraf. Ganes de viure: confio que les coneguis. Parlo de la il·lusió per tirar endavant, del motor que ens empeny dia rere dia a treure partit del dia. Parlo del calaix imaginari ple de llibres per llegir, de mars i piscines per nedar, de persones per descobrir, de projectes pendents.

El 1720, Johann Sebastian Bach va tornar d'un viatge i entremig se li havien mort la dona i dos fills. Déu meu, no deixis que perdi l'alegria, va escriure ell al seu diari. Al cap de disset mesos es casaria de nou. Tindria tretze fills més. Compondria encara moltes cantates, passions, oratoris, sonates, concerts.

Com l'entenc, el prec de Bach. L'entenc perquè jo també he tingut por de perdre –he tingut por d'haver perdut– aquesta alegria que ens neix qui sap on i ens dona sentit. Aquesta alegria tossuda que ens injecta esperança i fins i tot optimisme, aquesta alegria que fa veure i ens fa creure que no existeix, que no ha existit mai, la temptació del suïcidi.

Bach s'encomanava a Déu, els descreguts no tenim ni això. Però tenim la mateixa necessitat de viure mentre continuem vius. Malgrat les morts que ens esquitxen de prop, malgrat les clatellades del desamor, malgrat les guerres i les misèries i els mals del món. Si em rendís, i ho dic en subjuntiu perquè ho vull veure impossible, ja no podria olorar el gessamí, ni celebrar un altre maig, ni volar per l'asfalt amb cançons, ni gronxar-me fins al cel, ni defensar causes justes, ni reposar en mans amigues.

Saps què passa? Que si em donés per vençuda, ja no podria escriure.

Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".

Data de publicació: 02 de juny de 2025
Última modificació: 02 de juny de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze