Laia Ruich Ruíz
“Wait, we don’t love you like I love you”
(Maps. Yeah Yeah Yeahs. 2003)
T’estimo. I t’ho dic. Amb cada bon dia, cada bona nit. És fàcil dir-t’ho. També ho és sentir-ho. És lleuger portar-ho ben endins i fer-ne alguna cosa amb les mans. Destapar una ampolla de vi, per exemple. O fer aquest gest tan teu de prémer amb dos dits el genoll i al qual és absolutament impossible no respondre amb un somriure. Et penso davant de qualsevol escultura de qualsevol museu del món. Tinc al mòbil desenes de fotos –totes per a tu– del Desconsol de Ramon Casas. T’estimo i ja està, i amb això vull dir que no hi busquis els coms ni els perquès. No sé si envellirem plegats perquè amb prou feines sé si hi serem demà. Que vull ser-hi, però practico –o almenys ho intento– l’ofici del dia a dia, de l’avui, de l’aquesta tarda, del que fem ara. A vegades penso que t’estimo menys. Perquè ets molt tu quan se te’n va el temps i la memòria. Quan et confons de dates i anem al Lliure i està tancat. Quan calles, a mi que m’agrada tant parlar. Quan poses límits, i això fa explotar qualsevol cap. Sobretot si has crescut pensant que a l’amor hi cap tot i és per sempre i és perfecte. Llavors em llegeixes Rodoreda. I estem a trenta-cinc graus i estàs radiant. El sol és vida, dius sense parar i sense pensar. I és en aquest instant que penso que t’estimo més que aquella tarda caminant per Gràcia. Jo duia el vestit de cireres i ens aturaven les iaies. Mireu-vos sempre així, ens deien. I així no sé pas què vol dir. Però t’estimo. I t’ho escric. Jo que només puc fer textos amb la tristesa acotxant-se al cor. T’estimo, amb una cançó i tots els mapes del meu cos.
El relat ‘Mapes’ és un dels finalistes del segon Premi Literari Catorze
El Premi literari Catorze és un certamen biennal de relats curts que vam convocar per primer cop l'any 2023.
