Ja han florit els arbres del meu carrer. És una espècie impacient i desordenada: les flors surten al març damunt les branques nues. Es coneix com l’arbre de l’amor –pels cors que dibuixen les fulles– o com l’arbre de Judea. Diu el mite que d’un arbre així és d’on es va penjar Judes havent traït Jesucrist.
Són insolents, les flors. Es creuen immortals o qui sap què. Millors. Se’t planten al davant un dissabte i a veure qui els diu que no n’hi ha per tant, que són boniques però duraran poc. Que les he vist per casualitat i sense delit, mentre llençava la brossa orgànica al contenidor.
Reconec que m’han cridat l’atenció, que m’he acostat a mirar-les bé, que en una altra vida hauria aplaudit i tot. Però no em vull deixar enlluernar per tanta bellesa caduca. La pressa per destacar quedarà aviat en no-res: demà o demà passat escombrarem pètals liles.
Jo també vaig ser una flor presumida. He viscut prou per comprendre que la lloança la mereix el tronc.
"Presa de terra" és una secció d'Eva Piquer il·lustrada per Eva Armisén. Està feta de petits relats que narren un intent de tornar a connectar amb el món després d'una catàstrofe. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Contracoberta", "De teves a meves" i "Hivernacle".
