A estones n'aprenc, a viure

Esperar sense esperar res/ esperant l’espera/ fa emmudir/ i apaga

Il·lustradora: Maria Beitia

 


Reubicar quan reubico
en reubicació constant
cansa
i atabala.

Esperar sense esperar res
esperant l’espera
fa emmudir
i apaga.

Oblidar sense oblidar-ho tot
mentre me n’oblido una estona
em confon
i m’espanta.

Pensar
viure
escriure
morir
ballar
esperar
començar
menjar
acabar
estimar
viure.

No sé si en sé.
A estones, n’aprenc.

 

"Reubicacions" és una secció escrita per Laura Garcia Jordan i il·lustrada per Maria Beitia en què s'emparen en el llenguatge emocional per situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple: una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

Data de publicació: 01 de febrer de 2018
Última modificació: 02 de desembre de 2024
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi