Il·lustració: Maria Beitia
No puc mirar el mar sense arraulir-me.
I fer-me, perquè aquí ho sóc, molt petita.
Aquí m’he banyat.
He baixat fons.
He dit l’adéu més gran de la meva vida.
I aquí, avui, no sé massa ni com plorar
quan massa no sé ni què vol dir.
Massa mort.
Molta mort.
Aquest mar està fosc.
M’arrauleixo mentre crido ben fort.
I, ara, sóc tan petita que ni em sento el crit.
Però crido
i crido
crido
crido.
