
Il·lustració: Maria Beitia
Hi ha esquerdes que hi són sempre.
Un dia i un altre dia canvien de lloc, de forma i de color. Es fan tan profundes que deixen sonar una remor de vida que no em cal entendre. La tristor les ha posat a lloc i el temps ha anat deixant espai. I sé que la tendresa i l’amor fa dies que s’han posat d’acord per reubicar-ho tot.
I ploro. I somric.