Il·lustració: Maria Beitia
Aquí ens trobem de tant en tant, caminant quietes en aquesta nit estranya, quan la foscor apaga la llum i quasi la vida. Sé, ho sé, que el dia desperta i la vida viu, però ara, ja ho saps, tot el que sé es converteix en ombra. M’hi capbusso, navego entre cossos i paisatges foscos per saber que hi soc, per recordar-m’ho. I no, no m’ho imagino. Ara només espero que la llum em vetlli per tornar a fer vida.
