Antònia Font ha publicat el seu desè disc, Un minut estroboscòpica, on hi trobem cançons com aquestes tres: Una daixona de pols, la que té el mateix nom del disc, Oh La La, i aquesta que us convidem a escoltar.
Nit, una ciutat, fluors i neons,
es carrers banyats, taxis, peatons,
un petit comerç, cromos orientals,
s’aigo des niguls pes clavegueram.
Llums intermitents pinten s’embigat,
per devora es llit ho tens tot tirat.
Has obert un ull, veus que encara hi som,
te mir un minut, pens un poc en tot.
Tu i jo som dos amants perfectes
per alienes circumstàncies separats,
és sa vida que sempre vol anar recte
i és el món que se’ls està espenyant.
Un estel brillant dins un blau marí
és molt a prop comparat amb s’infinit.
Necesser de plàstic, galletó estantís,
penses que hi ha un màxim de posar-se trist?
Tu i jo som dos amants perfectes
per alienes circumstàncies separats,
és sa vida que pot ser molt dolenta,
i és el món que no està ben pensat.
Tu i jo som dos amants perfectes
per alienes circumstàncies separats,
és sa vida que és una puta merda
i és el món que se’ls està acabant.
Tu i jo som dos amants perfectes.
…fluors i neons,
es carrers banyats, taxis, peatons,
un petit comerç, cromos orientals,
s’aigua des niguls pes clavegueram.
