Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental.
Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s’olimpíada d’hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir:
—Te casaries amb jo?
I vaig contestar:
—Avui mos casam si guanyam sa medalla d’or.
En sincronia i a màxima velocitat,
te’n vas a l’aire amb una força increïble
i a punt de caure t’agaf te fas sa morta i jo vaig alerta.
Feim una corba oberta, agaf energia i t’aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com qui discutir,
a es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una etxura d’estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.
Ballam aquesta melodia moderna
a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia
Atlantis Is Calling (S.O.S. for Love).
Es locutors repassen que Rússia va treure un 9,5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9,75.
Aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
vens cap a jo, m’abraces i plores, i me trepitges un peu.
Li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna’m sa mà,
senten pes micros així com mos casen i dins sa tele tu i jo mos besam.
Ballam aquesta melodia moderna
a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia
Atlantis Is Calling (S.O.S. for Love).
