Canvi de paradigma

M'agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar, 
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.

Va ser eficaç, el foc,
tonificant,
va ser eficaç, el foc
de flames plenes
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat…

…a dir.
I es propagaven a l’horitzó (la veu ben alta),
a dir,
i educaven l’interlocutor (la veu ben alta),
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés (la veu ben alta),
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes (la veu ben alta). 

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,
ja no estava mai segur del que pensava.
M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
sobre la remor d’estàtues derrocades.

Sobre aquella remor
damunt d’aquell bell cant,
sobre aquella remor
d’estàtues plena
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat… 

…a dir.
I es propagaven a l’horitzó (la veu ben alta),
a dir,
i educaven l’interlocutor (la veu ben alta),
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés (la veu ben alta),
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes (la veu ben alta). 

Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar
en aquest ermot, amb cap nom a la placa.
T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,
sé que feia temps que ja no em respectaves.

I fan bonic, les flors
amb negres draps penjant
i darrere uns amics
que recordaven 
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...