Després de tres anys de silenci discogràfic, Els Catarres han publicat el seu cinquè treball. Es diu Diamants i així sona la cançó que li dona nom.
Trenquem el gel i fem un mar
com dos exagerats,
com dos somiadors nats.
La glòria és pels agosarats i tu i jo
ja hem perdut el cap.
M’entren les ganes de nedar contra corrent,
sé que tu em fas més valent, és evident.
Al teu costat puc volar lluny, més amunt
i més lleuger que el fum.
Tu tens diamants als ulls,
el mapa dels meus astres
si mai estic perdut,
la llum que em torna a casa,
el vent que em dona impuls.
Tu tens diamants, diamants als ulls.
Tu tens diamants, diamants.
Som mil ocells en un estol,
units com un de sol,
una harmonia en ple vol.
Som els colors de l’aurora sobre els pols,
tempestes de juliol.
Tu fas que sembli fàcil viure sense fre
i quan perdem l’alè, tornar-ho a fer.
Que m’has fet ric sense haver de tenir res
en un món que va al revés.
Tu tens diamants als ulls,
el mapa dels meus astres
si mai estic perdut,
la llum que em torna a casa,
el vent que em dona impuls.
Tu tens diamants, diamants als ulls.
Tu tens diamants, diamants.
Tu tens diamants, diamants als ulls.
Tu tens diamants, diamants.
Els semàfors pinten de colors els carrers buits i penso:
que bonic i que senzill que l’espai i el temps
ens hagi fet topar just en aquest punt.
Són les set i disset minuts del matí
i la primera llum del dia
travessa la persiana i t’acaricia les pupil·les.
Respires.
Són diamants, són astres, els teus ulls són el mapa
que sempre em tornarà a casa.
Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres.
Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres.
