Ocupat no fent res,
he hagut de trobar el temps
per poder perdre’l amb tu.
Avisa’m quan surtis de la feina!
Si t’he de dir la veritat,
fa estona que deambulo amunt i avall.
Com la resta de la gent,
és molt probable que no vagi enlloc.
Però m’hi dirigeixo amb determinació.
Si t’he de dir la veritat,
fa estona que taral·lejo una cançó.
Tot el dia pel carrer
fent veure que sé on vaig,
fent veure que me la sé:
amor no em facis treballar,
amor no em facis treballar
mai més!
Treballar? Per qui i per què?
És terrible haver-se de llevar
i interrompre somnis amb despertars,
allargar reunions i escurçar dinars.
Amor no em facis treballar,
amor no em facis treballar,
amor no em facis treballar
mai més!
