Arriba Sant Jordi i us animem a llegir, compartir i regalar catorze poemes de la literatura catalana. I us els emboliquem i servim en un format ben atractiu: recitats per l'actriu Sílvia Bel.
1. Tot l'enyor de demà, de Joan Salvat-Papasseit
"Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre":
2. Cita amb el fred, de Dolors Miquel
"Tenia l’ànima gelada, i si és que tenia ànima realment, la
tenia gelada,
un tros d’àrtic tenia i si no en tenia, tenia dits gelats d’ungles
llargues i pintades,
que volien esgarrapar-te i no per odi, no, no per odi".
3. Salm i paràbola de la memòria pròdiga, de Maria Callís Cabrera
"Pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves":
4. Pistes, de Mireia Calafell
"Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable":
5. Ara, de Clementina Arderiu
"Ara que ja de tanta cosa torno...
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m'he sentit lligada":
![Ara , de Clementina Arderiu [projecte Poesia Dibuixada]](https://www.catorze.cat/uploads/s1/12/73/45/70/ara-de-clementina-arderiu-projecte-poesia-dibuixada_31_192x144.jpeg "Ara , de Clementina Arderiu [projecte Poesia Dibuixada]")
6. L'acte darrer, de Joan Vinyoli
"Quan de vegades entro,
a poc a poc, a la petita casa
de mi mateix,
amb pas humit, a fil de matinada,
deixant a fora els arbres expectants,
un tremolor d'herba tocada
per l'esbatec del primer vent del dia,
vagits de llum":
7. Faràs dos trucs i t'obriré la porta, de Feliu Formosa
"Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi":
8. De parar i desparar taula, de Maria-Mercè Marçal
"Amor... (Les set: no vens. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge":
9. On retrobar el revés de la mar, de Zoraida Burgos
"S'ha perdut el silenci a les més fosques coves
dels blaus d'ultramar i dels canviants sargassos,
el moviment callat d'un peix i de les algues":
10. La poma escollida, de Josep Carner
"I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit":
11. Maig d'amor, de Gerard Vergés
"D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música":
12. He descobert l'amor, d'Enric Casasses
"D'enamorar-se així
soc el primer":
13. No és estar sola que puny, de Montserrat Abelló
"Ara ve el moment terrible
en què passem pel costat
sense veure-hi":
14. M'he estimat molt la vida, de Vicent Andrés Estellés
"m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera":
