Les beques Propulsió, ofertes pel Departament de Política Lingüística, impulsen els influencers que fan contingut en català, occità o aranès oferint-los un ajut de 10.000 euros. Dani Lorenzo gaudeix d’aquesta empenta i la focalitza al projecte "Districtes".
1. ¿Com definiries el teu canal? ¿Què s’hi pot trobar?
El que faig a Recapturant és localitzar el lloc exacte des d’on es van fer fotografies antigues de Barcelona i tornar-les a capturar des del mateix angle. A través d’aquestes comparatives entre passat i present, el projecte ofereix una mirada visualment impactant i emocional sobre el pas del temps a la ciutat.
2. ¿Quan el vas crear?
Vaig crear Recapturant el novembre de 2023: publicava setmanalment una fotografia antiga acompanyada de la seva recaptura. A l’abril de 2024, vaig decidir passar al format vídeo i aparèixer davant la càmera per explicar el context històric de cada imatge. Aquest canvi va donar un gran impuls al projecte i va permetre que arribés a molta més gent.
3. ¿Què et va empènyer a crear-lo?
Soc periodista i guionista de formació, però els darrers deu anys m’he dedicat completament a la postproducció de vídeo, fent efectes visuals per a pel·lícules i sèries. Sempre m’havia cridat l’atenció la refotografia, una tècnica apassionant i exigent perquè requereix situar-te exactament al mateix lloc des d’on es va fer la fotografia original. Un dia vaig recopilar un grapat d’imatges antigues de Barcelona i vaig sortir amb la càmera a intentar refotografiar-les. Quan vaig veure el resultat, vaig decidir obrir el compte de Recapturant per compartir-ho. El projecte ha anat creixent i m’ha permès unir tot allò que més m’apassiona: comunicar, escriure, fotografiar i fer-ho visible amb un format audiovisual molt cuidat.
4. ¿El vius com un hobby o l’has convertit en una feina?
Vaig començar Recapturant com un hobby, que compaginava amb la meva feina com a autònom en el món de la postproducció. Amb els mesos, el projecte va començar a generar ingressos gràcies a les primeres col·laboracions. El punt d’inflexió va arribar amb la Beca Propulsió per fer la sèrie Districtes: va ser aleshores quan vaig decidir deixar la meva feina anterior per centrar-me completament en Recapturant. A mesura que el projecte creixia, el volum de feina també augmentava, i jo sol ja no donava l’abast. Va ser llavors quan s’hi va incorporar la Vale, que s’encarrega de tasques essencials de producció. Així doncs, ara mateix som dues persones treballant a Recapturant.
5. ¿Quantes hores al dia hi dediques?
Recapturant és la meva feina a temps complet. Hi dedico la jornada sencera, perquè les tasques són molt variades i requereixen molta atenció: des de les reunions amb clients fins a la selecció de fotografies antigues, passant per l’estudi detallat de cada localització per fer les recaptures amb la màxima precisió. Després cal sortir al carrer a fer les fotos, escriure els guions, gravar, editar, animar les transicions entre la imatge antiga i l’actual... Cada vídeo és fruit d’un procés meticulós i artesanal.
6. ¿A què has hagut de renunciar per apostar per aquest estil de vida?
En el moment de deixar la meva feina per apostar per Recapturant, vaig haver de renunciar a l’estabilitat que havia aconseguit després de deu anys treballant en postproducció. Ja tenia una clientela estable que em permetia viure bé fent una feina que m’apassionava. Però Recapturant va arribar a la meva vida com si, d’alguna manera, hagués estat esperant aquest moment des de sempre. El projecte cada cop demanava més dedicació, i havia de triar. I vaig apostar per Recapturant.
7. ¿Què t’agradaria aconseguir?
El projecte va començar de manera molt orgànica a les xarxes, però té moltes més arestes per explorar. A llarg termini, vull expandir Recapturant també en formats físics: exposicions, conferències, activitats educatives i projectes que permetin un contacte més directe amb el públic, més enllà de les pantalles. Sentir que el projecte pot créixer en diferents direccions és una de les coses que més m’il·lusiona.
8. ¿Per què el fas en català?
La meva llengua materna és el castellà, vaig créixer en un entorn totalment castellanoparlant; però el català és també la meva llengua. Recapturant va néixer com un projecte per explorar el pas del temps a Barcelona, i simplement em va semblar natural que el català fos la llengua principal.
9. ¿Quina és la part bona i la dolenta de ser influencer?
El que més valoro és poder viure d’un projecte que està profundament alineat amb qui soc i amb el que m’apassiona. És molt bonic rebre comentaris de persones que comparteixen records, històries familiars o simplement l’emoció de redescobrir la seva ciutat amb uns altres ulls. La comunitat que s’ha creat al voltant de Recapturant és respectuosa, curiosa i molt viva, i això és un gran regal. La part més complicada, com en qualsevol altre ofici creatiu i independent, acostuma a ser l’inici. Cal donar-te a conèixer, fer que el projecte sigui sostenible, aprendre a gestionar tot el que implica ser autònom i conviure amb una càrrega constant de decisions i incerteses. Ara bé, quan el projecte comença a agafar volada i veus que connecta amb la gent, tot aquest procés cobra molt de sentit.
10. ¿Quines pors tens? ¿Quines has vençut?
El projecte va bé i anem assolint els objectius que ens marquem, així que ara mateix avancem amb molta més il·lusió que pors. A l’inici, però, sí que vaig haver de vèncer aquella veu interior que et diu que no te’n sortiràs, que no tens res a dir, que faràs el ridícul... Un cop vaig fer el pas, aquelles inseguretats es van esvair. El que em retorna la gent és molt més gratificant del que mai hauria imaginat.
11. ¿Quin és el paper que ocupen els influencers en el panorama català?
Crec que els creadors de contingut tenim l’oportunitat de fer arribar veus, mirades i relats propis del territori a una audiència molt àmplia i diversa. Més enllà de la paraula influencer, crec que moltes persones estem aprofitant les xarxes per construir projectes amb valors i sentit, i això és molt positiu pel panorama català.
12. Un vídeo teu que trobis representatiu o decisiu.
Un dels vídeos que més he gaudit personalment és el que vam fer sobre Bellvitge. Va ser especial perquè els meus avis van arribar des d’Andalusia l’any 1970 i es van instal·lar molt a prop, al barri de Can Vidalet, on vaig créixer. D’alguna manera, aquest vídeo connecta amb els meus orígens i amb la història de tantes famílies que van arribar a Catalunya per començar de zero als nous barris de la perifèria.
13. Digues tres influencers que recomanaries i el motiu.
M'agrada molt com comunica la Bet Molina. El Serapi Soler em fa riure en el 100% de les seves publicacions. I l'Eudald Feliu fa un contingut fantàstic!
14. ¿On et veus d'aquí deu anys?
Recapturant les meves recaptures!
