El 22 d'agost és l'efemèride de personalitats com Dorothy Parker, Carme Guasch, Ray Bradbury i Debussy:
"No són les tragèdies, el que ens mata, són els embolics", deia l’escriptora Dorothy Parker, que va néixer a Nova Jersey el 22 d’agost del 1893 i va morir a Nova York el 7 de juny de 1967. Va escriure poemes, relats, teatre i ressenyes literàries a publicacions com Vogue, Vanity Fair i The New Yorker. Tota la seva obra desprenia enginy, ironia i sarcasme i Mercè Rodoreda recomanava llegir-la a qualsevol que volgués escriure contes. Recordem l'escriptora amb 14 reflexions esmolades sobre l'escriptura, els diners i la vida:
"Si vols escriure contes, llegeix abans Dorothy Parker", va dir Mercè Rodoreda. Li fem cas i obrim el llibre La solitud de les parelles (Quaderns Crema) per llegir-ne Els sexes:
"L’amor era una pluja
de mots que ens inventàvem
i càlides tendreses
sobre la pell extàtica".
La poeta Carme Guasch i Darné va néixer a Figueres el 3 d'octubre de 1928 i va morir a Badalona el 22 d'agost de 1998:
"La imaginació ha de ser el centre de la teva vida", deia l'escriptor Ray Bradbury, que va néixer a Illinois el 22 d'agost del 1920 i va morir a Califòrnia el 5 de juny de 2012. Autor d'una trentena de llibres, entre els quals Les cròniques marcianes i Fahrenheit 451. Recordem el dramaturg, poeta i novel·lista nord-americà amb 14 reflexions sobre els llibres i la vida:
El plaer d'escriure és pot descriure de moltes maneres. La que mostra Ray Bradbury al prefaci del llibre Zen en l'art d'escriure (Viena Edicions) pot resultar estimulant per a tots aquells que s'hi vulguin dedicar, o almenys ho vulguin intentar:
El compositor francès Claude Debussy va néixer a Saint-Germain-en-Laye el 22 d'agost del 1862 i va morir a París el 25 de març del 1918. Era el més gran de cinc germans. Tot i que el seu pare volia que fos mariner, ell va apostar a favor del seu talent natural: la música. Admirador de Wagner, tocava tan bé el piano que als deu anys ja va ser admès al conservatori de París. Buscant noves formes d'experimentar, d'anar més enllà, se l'ha considerat un dels principals compositors del segle XX. El recordem escoltant-ne una de les peces més conegudes, interpretada per Khatia Buniatishvili, i llegint-ne 14 reflexions al voltant de la música:
