El 3 d'agost és l'efemèride de personalitats com Maria Aurèlia Capmany, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joseph Conrad, Colette i Nino Bravo:
"Amic meu que ara ets als xiprers". Quan el 1959 Salvador Espriu va viatjar a l'Alguer, va dedicar aquest poema al seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que havia mort quan només tenia 24 anys (3 d'agost del 1913, Palma - 5 de gener del 1938, El Brull). El llegim i l'escoltem recitat per Sílvia Bel i interpretat per Marina Rossell.
"Rosselló és d’aquells poetes dels que qualsevol lector habitual de literatura catalana n’ha sentit a parlar algun cop. Un nom gairebé mític. Gairebé sempre associat a Espriu, amb qui van ser grans amics. Sovint, també, amb l’aura de poeta tràgic d’un ai, si no hagués mort tan jove... Algú altre potser també el coneixerà pel poema que li dedicà Palau i Fabre o l’haurà escoltat musicat per Maria del Mar Bonet o Pau Alabajos." Ens ho explica Oriol Magrinyà, director de Barcino, que editar i publicar la Poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb un pròleg de Pere Antoni Pons:
"No pretendré d'aclarir allò que la dona és. En primer lloc perquè no sé què és la dona. Les definicions de la dona provoquen en mi una certa desconfiança". Maria Aurèlia Capmany va néixer el 3 d'agost del 1918 i va morir el 2 d'octubre del 1991. La recordem amb fragments de La dona a Catalunya: consciència i situació (1966):
A Cartes impertinents de dona a dona, Maria Aurèlia Capmany, defensora d'un feminisme pioner a la seva època, es posava en la pell de dones que es trobaven en situacions vitals i socials diferents per sacsejar i provocar la reflexió. Van ser publicades el 1971. Els temps han canviat, però no tant. La prova és que aquests 14 fragments que llegim del llibre (ara publicat per Cossetània Edicions) ens segueixen interpel·lant:
"Potser la vida només és això: un somni i una por". Joseph Conrad va néixer el 3 de desembre del 1857 a Berdychiv (Imperi rus) i va morir el 3 d'agost de 1924 a Bishopsbourne (Anglaterra). Recordem l'escriptor, autor d'obres com El cor de les tenebres i Lord Jim, amb 14 reflexions aforístiques:
Sidonie-Gabrielle Colette, més coneguda amb el seu monònim de Colette, va néixer el 28 de gener del 1873 i va morir el 3 d'agost del 1954. És una de les grans figures de la literatura francesa i tot un símbol d’alliberament femení. Es va casar molt jove amb l’escriptor parisenc Willy, que la va encoratjar a escriure les seves primeres novel·les, que s'acabarien publicant amb el nom d’ell. El 1906 se’n va divorciar i va iniciar la batalla legal per reivindicar l’autoria de les seves obres. Figura essencial de la bohèmia intel·lectual francesa, Colette també va participar en atrevides peces de music-hall, que ocasionalment van ser clausurades per la policia. Va ser la primera escriptora que va formar part de l’Acadèmia Goncourt i també la primera que la va presidir. Quan va morir, França va organitzar un veritable funeral d’Estat, el primer dedicat a una dona. Llegim l'inici del llibre El blat tendre que va publicar Viena Edicions, dins la seva col·lecció Petits plaers, i en la traducció que en va fer Ramon Folch i Camarasa:
Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i "amb una sensualitat de terra verda i densa", va traduir-li els contes de Colette que trobem, publicats per l'editorial Comanegra, a La dona amagada:
Nino Bravo va néixer a Aielo de Malferit el 3 d'agost de 1944 i va morir a Villarrubio el 16 d'abril de 1973. El recordem escoltant la cançó més famosa d'ell:
