El 5 de juliol és l'efemèride de personalitats com Maria-Mercè Marçal, Jean Cocteau i Raffaella Carrà.
«Avui és el tercer dia que visc amb la mort enganxada, arrapada al costat dret. Fa tres o quatre mesos —potser cinc, ja, amb el terror de les primeres proves que, aparentment, em van tranquil·litzar— vaig començar un poema. Només un vers: "Covo l’ou minúscul de la mort, arran de pit, sota l’aixella"». Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre del 1952 a Ivars d'Urgell i va morir el 5 de juliol de 1998 a Barcelona. Recordem la poeta i escriptora amb un fragment del llibre El senyal de la pèrdua, que recull escrits inèdits dels seus últims anys: un dietari del càncer que va patir i una correspondència amb el biògraf de Renée Vivien.
"Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s'assemblen molt. La situació de la llengua em serveix de metàfora per parlar de la dona. Des de fora hi ha la mateixa incomprensió. A Madrid no entenen el problema del català de la mateixa manera que alguns homes no entenen les reivindicacions feministes d'avui. Formalment són situacions resoltes, però a la pràctica és una altra història". 14 pensaments de Maria-Mercè Marçal:
"Covava l'ou de la mort blanca sota l'aixella, arran de pit i cegament alletava l'ombra de l'ala de la nit. No ploris per mi mare a punta d'alba. No ploris per mi mare, plora amb mi". Maria-Mercè Marçal, del càncer de pit que va patir fins a la mort, en va escriure aquests versos:
¿Has esperat i esperat i esperat un amor? L'actriu Sílvia Bel i la il·lustradora Marta Bellvehí interpreten aquest poema:
"No sé estimar-te sense mort: salpa l'amor, foll com un rei que, enverinat, cerqués remei en l'alta nit i fora port". Gerard Quintana canta Maria-Mercè Marçal:
Elena Gadel fa una versió musicada del poema Desglaç de Maria-Mercè Marçal:
Marina Rossell va ser la primera persona a musicar Maria-Mercè Marçal, amb qui va tenir una estreta relació. N'escoltem el poema Corrandes de lluna que Rossell va convertir en la Cançó de la sort:
"Morir: potser només perdre forma i contorn":
Roger Mas, acompanyat de la Cobla de Sant Jordi, també va musicar un poema de Maria-Mercè Marçal:
"El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. Com una serp, cargola’t al meu ventre i cerca’m, amb verí d’amor, el centre":
"A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel". Mirna Vilasís canta els versos més famosos de la poetessa:
Aquí teniu la mateixa Maria-Mercè Marçal també recitant El meu amor sense casa:
"El poeta és un mentider que sempre diu la veritat", deia Jean Cocteau, poeta, dramaturg i cineasta, que va néixer el 5 de juliol de 1889 i va morir l'11 d'octubre del 1963 a França. Llegim 14 reflexions al voltant de la vida:
L'actriu i cantant Raffaella Carrà va néixer a Bolonya el 18 de juny de 1943 i va morir a Roma el 5 de juliol de 2021. Va ser figura icònica de la música, la televisió i l'entreteniment. Escoltem un dels seus grans èxits:
La Carrà va triomfar a la televisió italiana i també a l'espanyola, i amb les seves cançons, tant en italià com en castellà, va aconseguir grans èxits a partir de la dècada dels setanta del segle XX:
