El 6 de juliol és l'efemèride de personalitats com William Faulkner, Clementina Arderiu, Miquel Pairolí, Frida Kahlo i Ennio Morricone. I a més a més, va ser la data d'un concert ben especial:
Lluís Llach va fer una actuació inoblidable al Camp Nou. El canal oficial de YouTube del cantant ha penjat l'emissió en directe de la segona part d'aquell concert. El vídeo, d'una hora i quart de durada, comença amb una peça dedicada al públic, Amor particular, i acaba amb la interpretació a cent mil veus d'Els Segadors:
«Quan vaig acabar el concert del camp del Barça del 1985, davant de 100.000 persones, mentre la gent del meu entorn ho estava celebrant (vam guanyar no sé quants Guinness tontos, era una experiència única a Europa), jo vaig necessitar anar a veure com desmuntaven l’escenari, i fins que no va estar tot desmuntat no me’n vaig anar. Em va anar molt bé. En una situació tan privilegiada com la meva, no perdre el món de vista de vegades és difícil. Em diuen que actuo amb falsa modèstia. Doncs sí, fins i tot si és falsa, jo m’he d’obligar cada vegada a negar que sóc un gran cantant o un gran què-sé-jo. Durant quaranta anys he hagut d’esforçar-me cada dia per no creure-m’ho mai, i per no creure-m’ho sincerament, malgrat el reconeixement del públic. No nego que he estat capaç de fer alguna melodia o de sintetitzar en una lletra uns sentiments, però d’aquí a ser allò que la gent et fa percebre de tu mateix quan et declaren la seva admiració... Cada vegada que enceníem els llums en un teatre, veia que el públic em mirava amb uns ulls... Acabat el recital, valia la pena entrar al cotxe i tornar sol cap a caseta, adormit, amb gana, sentint-me sol, sense cap maneta per agafar. Era un exercici imprescindible per no creure’m un déu.» Ho explicava el músic a Eva Piquer. Un dels moments més mítics d'aquest concert va ser quan Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell van cantar junts aquesta cançó:
"Ara que ja de tanta cosa torno...
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m'he sentit lligada."
Clementina Arderiu va néixer el 6 de juliol de 1889 a Barcelona on va morir el 17 de febrer de 1976. Va aprendre l'ofici del seu pare, argenterer, mentre estudiava llengües i piano. El 1911 va publicar el primer poema, i el 1916 el primer llibre: Cançons i Elegies. El mateix any es va casar amb Carles Riba. La recordem llegint-ne un poema sobre el pas del temps, recitat per ella mateixa.
"En tot hi pot haver bellesa, fins i tot en el que és més horrible." La pintora Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol del 1907 a Coyoacan (Ciutat de Mèxic), on va morir el 13 de juliol de 1954. Recordem l'artista llegint-ne 14 reflexions.
"No és el mateix el plaer, tumultuós i àvid, de descobrir per primer cop un bon llibre, sobretot a l'adolescència o a la joventut, que l'operació de tornar-hi passats els anys, que certament ens pot proporcionar una altra mena de plaer, més refinat i madur". Miquel Pairolí va néixer el 9 de desembre del 1955 i va morir el 6 de juliol del 2011. Recordem l'escriptor, crític literari i periodista català llegint un fragment del llibre L'enigma (La Campana) en què parla del plaer de la relectura:
"La veu del poeta no ha de relatar simplement la història de l'home, sinó que pot ser un dels puntals, els pilars que l'ajuden a resistir i prevaler." L'escriptor William Cuthbert Faulkner (25 de setembre del 1897, Mississipí – 6 de juliol del 1962, Mississipí) va ser guardonat amb el Nobel de literatura l'any 1949. Escoltem i llegim el discurs (en català i en anglès) que va fer en rebre aquest reconeixement a Estocolm el 10 de desembre del 1950.
Mentre l’Addie Bundren es mor, a tota hora sent la remor del martell i el xerrac amb què el seu fill gran, en Cash, li va construint el taüt ben bé sota la finestra de l’habitació on ella agonitza. Quan la mort arriba, els seus cinc fills i el seu marit, l’Anse, un granger del comtat de Yoknapatawpha, carreguen el cos de la mare al carro i, amb un parell de mules i en plena calorada de juliol, emprenen un viatge llarg i accidentat cap a Jefferson, on ella volia ser enterrada. La família va fent camí sota el setge implacable de l’estol de voltors que no els deixen ni de nit ni de dia. Durant l’odissea, es queden sense mules, en dues ocasions de poc que no perden el taüt i la morta, creuen que un dels fills s’ha begut l’enteniment i, mentrestant, el pare no fa més que pensar a fer-se les dents noves. Us oferim un tast d'una de les obres mestres de Faulkner:
Ennio Morricone va néixer el 10 de novembre del 1928 i va morir el 6 de juliol de 2020 als 91 anys. El compositor italià va arribar a crear unes 300 bandes sonores al llarg de la seva vida. Aquí en teniu 14:
N'escoltem una de molt especial: la de la pel·lícula Cinema Paradiso i veiem com la va dirigir el 2019 a l'Arena de Verona:
