El 7 d'agost és l'efemèride de personalitats com Pau Riba i Joan Salvat-Papasseit:
«Que no et facis vella sense fer-te gran i que no et facis gran sense créixer, que no perdis la inèrcia del somriure, que no oblidis la urgència del moment. Que sentis que formes part de la tribu i respectis el teu cos, però vegis que només és una canoa. Que no et senti dir mai: "Sí, soc aquesta mandrosa acumulació d'errors" i que entenguis que estimar és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement.» Pau Riba va néixer el 7 d'agost del 1948 a la Palma i va morir el 6 de març del 2022 a Tiana. Escoltem com interpretava, al costat de l'Orquestra Fireluche, Nina de miraguano, un text ple de desitjos escrit per David Sarsanedes:
Pau Riba signa aquesta cançó que molts hem cantat:
«Estem en un final d'etapa en què se n'està anant a la merda un postulat que s'ha fet servir massa: “La democràcia és el millor dels sistemes possibles”. Alto. Per què? La democràcia és el poder de les majories? Malament rai! Les majories són el nivell més baix de la piràmide. Si has de parlar per convèncer 10.000 persones, bona part seran analfabets, els altres tontos». Ho deia Pau Riba a l'entrevista que li va fer Ada Castells:
Escoltem la Cançó 7ª en colors interpretada, d'una banda, per Pau Riba i Mazoni, i d'altra, per Albert Pla:
Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894, on va morir el 7 d'agost de 1924. Us n'oferim el poema Mester d'amor, i la versió que en va cantar Josep Tero:
Quan tenia set anys, a Joan Salvat-Papasseit se li va morir el pare, que treballava com a fogoner d'un vaixell. Arran d'això va passar part de la infantesa a l'anomenat Asilo Naval, i amb prou feines va anar a l'escola. El recordem llegint el poema Dona'm la mà, escoltant com el recitava Ovidi Montllor i com l'interpreten el músic Guiem Soldevila i Arianna Savall:
"Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta". Llegim aquest poema tant bonic de Joan Salvat-Papasseit:
L'actriu Sílvia Bel i la il·lustradora Marta Bellvehí reciten i pinten aquest poema de Joan Salvat-Papasseit:
Joan Manuel Serrat va dedicar-li una cançó:
Joan Salvat-Papasseit va escriure un manifest el juliol del 1920. El llegim:
