Torna la nit més màgica de l'any i us convidem a rebre-la amb veus com la de Jaume Sisa o Joan Manuel Serrat, amb textos de Sònia Moll, Montserrat Roig, Marta Pessarrodona, Roc Casagran o Jorge Luis Borges, i amb il·lustracions d'Ignasi Blanch i Cristina Losantos:
"Si arribés l'amor que dolç que seria", canta Jaume Sisa:
Joan Manuel Serrat recorda el Sant Joan de quan era petit en aquesta cançó. "Llavors un tros de fusta era un tresor / i amb una taula vella ja érem rics. / Pels carrers i les places / anàvem de casa en casa / per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan."
"Ara tornen les revetlles. L’Orquestra Plateria posarà dins del nostre estómac el buit especial de la nostàlgia." Per Montserrat Roig:
"Porto el foc de la foguera de Sant Joan / que crema la pena! Crema la pena!" La revetlla de Txarango sona així:
"Nit per no viure-la: / dolor adeu, adeu amor. / Ho havíem cremat ja tot." Un poema de Marta Pessarrodona:
"La nit de Sant Joan és nit d'alegria, doneu-me xampany, doneu-me xampany!". Per si voleu ballar amb els Strombers:
«Per Sant Joan cremo els "m'hauria agradat", els "hauria volgut", els "hauria d'haver pogut». Un text de Sònia Moll:
Un conte de Roc Casagran:
"Toda la santa noche la soledad rezando / su rosario de estrellas desparramadas", escrivia Jorge Luis Borges:
Un dibuix íntim i festiu d'Ignasi Blanch:
