T’ha passat mai que has tingut les millors idees mentre plegaves la roba, rentaves els plats, et dutxaves o et permeties no fer res? La periodista Manoush Zomorodi en aquesta xerrada TED, de la qual en traduïm i destaquem 14 fragments, explica com el cervell crea noves conexions quan el cos està en pilot automàtic. Una oda a la necessitat d’avorrir-se –en una societat en què sembla que aquesta paraula estigui prohibida– i una advertència a allò que ens va en contra i ens satura mentalment: el temps que arribem a perdre amb els mòbils.
1. Què ens passa realment quan ens avorrim? O, el que és més important: què ens passa si mai ens avorrim? I què podria passar si ens desféssim completament d’aquesta emoció humana? Vaig començar a parlar amb neurocientífics i psicòlegs cognitius, i em van dir una cosa fascinant: es veu que quan un s’avorreix, s’encén una xarxa al cervell anomenada “mode predeterminat”. El cos es posa en pilot automàtic mentre dobleguem la roba o caminem cap a la feina. Però en realitat és llavors quan el cervell està realment ocupat.
2. Doctor Sandi Mann: “Un cop comences a somiar despert i permets que la teva ment divagui, comences a pensar una mica més enllà del que és conscient, una mica en el subconscient, que permet que es produeixin diferents tipus de connexions. És realment increïble.” Vaig aprendre que en el mode predeterminat és quan connectem les idees dispars, quan resolem alguns dels nostres problemes més grans.
3. Doctor Daniel Levitin: “Cada cop que canvies l’atenció d’una cosa a una altra, el cervell ha de participar en un canvi neuroquímic que fa servir nutrients per aconseguir-ho. I, si intentes fer quatre o cinc coses a la vegada, no estàs fent quatre o cinc coses a la vegada, perquè el cervell no funciona d’aquesta manera. En canvi, estàs canviant ràpidament d’una cosa a l’altra, esgotant els recursos neuronals sobre la marxa.”
4. Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons, i durant tot el dia. Cada persona revisa el correu electrònic 74 vegades al dia, i canvia de tasques en el seu ordinador 566 vegades al dia.
5. Vaig descobrir tot això parlant amb la professora d’informàtica Gloria Mark: “Quan les persones estan estressades tendeixen a canviar l’atenció més de pressa.”
6. Podria trencar-se aquest cercle? […] Vam fer un projecte anomenat Avorrit i brillant. Esperava que s’hi unissin dues-centes persones, però van començar a registrar-s’hi milers. Em van dir que la raó per la qual ho feien era perquè estaven preocupats per la relació que tenien amb el mòbil. […] Testimoni d’una participant: “Fins ara, he passat entre 150 i 200 minuts al mòbil cada dia, i l’he mirat entre 70 i 100 vegades al dia. És realment preocupant, perquè és molt temps que podria haver passat fent alguna cosa més productiva, més creativa, més per mi”.
7. Repte del dia 1: “Posa el mòbil a la teva butxaca”. Aparta’l de la teva mà. Intenta eliminar l’acte reflex de controlar-lo tot el dia, intenta-ho un dia. I si us sona fàcil, és perquè no ho heu intentat. Testimoni d’Amanda Itzko: “Estic molt ansiosa. Em sento una mica boja, perquè m’he adonat que miro el meu mòbil quan simplement estic anant d’una habitació a l’altra, en pujar l’ascensor i fins i tot, i això és el que m’avergonyeix de dir en veu alta, també al cotxe.”
8. Tristan Harris (exdissenyador de Google): “Si estic a Facebook, Netflix o Snapchat, tinc literalment mil enginyers que tenen per feina obtenir més atenció de tu. Soc molt bo en això, i no vull que tu t’aturis mai. Saps què va dir el CEP de Netflix fa poc?: «Els nostres competidors més grans són Facebook, Youtube i la son». Vull dir que hi ha un milió de llocs per posar atenció, però hi ha una guerra per aconseguir-la.”
9. Immediatament, vam veure aparèixer una mica de creativitat. Testimoni de Lisa Alpert: “Estava avorrida, suposo. Així que de cop i volta vaig mirar l’escala que anava a la part superior de l’estació, i vaig pensar que just acabava de baixar-hi, però que podria tornar a pujar-la i baixar-la, i vaig fer una mica de càrdio. Ho vaig fer, i com que tenia una mica més de temps, hi vaig tornar una vegada i una altra, fins a deu cops. Vaig fer un entrenament de càrdio complet. Vaig pujar al tren sentint-me una mica esgotada, però contenta, ja que no se m’havia ocorregut mai.” La creativitat vol dir per cadascú una cosa diferent.
10. Un altre testimoni: “Eliminar l’aplicació del Twitter va ser molt trist, i crec que potser, en aquest darrer any, m’hi he tornat addicta. El repte Avorrit i brillant ha fet que me n’adoni. Després d’un breu període de sensació d’abstinència, que ha estat realment horrible, com si fos la falta de cafeïna, ara em sento estupenda.”
11. El que em va sorprendre va ser el que van dir els joves. Alguns d’ells no reconeixien algunes de les emocions que van sentir durant la setmana del desafiament, perquè, si us hi pareu a pensar, si algú mai ha conegut la vida sense connectivitat, és possible que mai hagi experimentat l’avorriment. I això podria tenir conseqüències.
12. Les bones notícies, malgrat tot: al final, 20.000 persones van participar a l’Avorrit i brillant aquella setmana. El 90% va reduir els seus minuts amb el mòbil. El 70% va tenir més temps per pensar. La gent deia que dormien millor. Se sentien més feliços. La meva nota de veu preferida va ser la d’un que deia que sentia que s’estava despertant d’una hibernació mental.
13. Una mica d’avorriment ens va donar una mica de claredat i ens va ajudar, a alguns de nosaltres, a establir alguns objectius. […] Ensenyar a les persones, especialment als nens, a fer servir la tecnologia per millorar les seves vides i per autoregular-se ha de formar part de l’alfabetització digital.
14. La pròxima vegada que reviseu el vostre mòbil, recordeu que si no decidiu com feu servir la tecnologia, les plataformes ho decidiran per vosaltres. I pregunteu-vos: què estic buscant realment? Perquè si és per verificar el mail, està bé, feu-ho i ja està. Però si és per distreure-us de fer la feina pesada, això ja ens porta a un pensament més profund. Preneu-vos un descans, mireu per la finestra i sapigueu que en no fer res esteu sent més productius i creatius. Pot semblar estrany i incòmode al principi, però l’avorriment pot conduir a les idees brillants.
