La protagonista principal de la darrera novel·la de Joan-Lluís Lluís, Una cançó de pluja (Club Editor), és una orangutana. Us oferim catorze curiositats, explicades per ell mateix, sobre aquest animal molt poc present, fins ara, en la literatura catalana:
1. Els orangutans no són goril·les. M'adono que uns quants lectors potencials els confonen, per això començo per aclarir aquest punt de primatologia. ¿Recordeu aquells mascles ferrenys que es piquen el pit? Són goril·les. Africans i de pèl negre. Ara penseu en aquells mascles o femelles molt més ferrenys, de pèls llargs i marronosos tirant a taronja, plàcids. Són orangutans. Asiàtics (de Borneo i Sumatra). Per diferenciar-los també podeu recordar El planeta del simis (la versió del 1968, amb Charlton Heston). En aquest film, els ximpanzés personifiquen la ciència, els goril·les la força brutal i els orangutans el dogma religiós.
2. El nom orangutan ve del Malai orang utan que significa "persona dels boscos" (i no home dels boscos com es diu encara sovint). aquesta etimologia permet, a més, desfer el misteri del títol d'una novel·la d'Anthony Burgess que no té res a veure amb els orangutans: La taronja mecànica –en anglès: A Clockword Orange. Burgess havia viscut a Malàisia i, sabedor de l'origen de la paraula orangutan, va fer servir el malai per dir i alhora amagar la seva intenció: evocar la humanitat mecànica i distòpica del futur. Cal imaginar, doncs, que el títol real –mig anglès, mig malai– seria A Clockword Orang, o sigui La humanitat mecànica.
3. Científicament, els orangutans són homínids. Una família que comprèn, també i exclusivament, els goril·les, els ximpanzés, els bononos i els éssers humans. Sí, tots ells són cosins nostres allunyats.
4. La literatura ha convertit alguns orangutans en éssers temibles, fins i tot cruels, com es pot veure, per exemple a Els crims de la rue Morgue d'Edgar Allan Poe, o a algunes de les novel·les de pirates malais d'Emilio Salgari. Aquest retrat falsejat es deu a la vegada a la ignorància i a l'afany d'impressionar. Els orangutans són, en general, pacífics, si bé com en moltes altres espècies els mascles a vegades tenen entre ells paraules gruixudes i gestos poc amistosos, tirant a violents. I ullals llargs i punxeguts.
5. No hi ha res més fascinant en els orangutans que el fet que siguin la segona espècie -després de l'ésser humà- en què l'aprenentatge de l'autonomia individual és més llarg: els joves orangutans es queden entre sis i vuit anys amb la seva mare, que els ensenya el que han de saber per sobreviure. Les accions dels orangutans són només en part, doncs, dictades per l'instint: l'educació i l'aprenentatge hi tenen un paper fonamental.
6. Al contrari del que deixa entendre Walt Disney a la versió en dibuix animat d'El llibre de la selva, no hi ha orangutans a l'Índia. Es va tractar, de part dels estudis Disney, d'una mena de llicència poètica en l'adaptació de la novel·la de Rudyard Kipling. Al llibre, els simis amb què ha de conviure Mowgli són anomenats, simplement, "simis". Tampoc no canten "I wanna be like you, uh, uh" amb la veu de Louis Prima, però potser ja ho havíeu intuït.
7. Si la intel·ligència humana mitjana –el quocient intel·lectual– és de 100, la dels orangutans seria de més o menys 70. En realitat és molt difícil establir una comparació entre espècies, ja que els exercicis destinats a mesurar el quocient intel·lectual han estat concebuts exclusivament per als éssers humans. Aquest possible 70 és molt en relació amb quasi totes les altres espècies animals, i molt poc en relació amb nosaltres. A més, no tenen cap sistema de fonació que els permeti elaborar sons complexos –o sigui paraules–, cosa que els dona un desavantatge suplementari, tot i que això no impedeix que puguin comunicar-se informacions bàsiques que només de mica en mica aconseguim entendre.
8. El 2024, per primera vegada, un orangutan en llibertat va ser filmat mentre s'aplicava una mena de cataplasma en una ferida. Va mastegar llargament fulles d'una liana coneguda precisament per la farmacopea local com a cicatritzant, i tot seguit se les va aplicar a la ferida. Se sap, també, que els orangutans mengen algunes fulles o escorces específiques quan no es troben bé.
9. Els orangutans coneixen les plantes que allunyen els mosquits. Si en tenen a l'abast en posen cada vespre al seu jaç.
10. ¿Al seu jaç? Cada vespre els orangutans es fabriquen un jaç, un de nou, amb branques i fulles, generalment a mitja alçada d'un arbre. És una ocupació que el pren un temps bastant llarg, però com que en principi disposen de molts aliments -fruites i fulles- tenen força temps disponible.
11. Els orangutans són éssers admirablement empàtics. Sobretot les femelles entre elles. S'han documentat tot de casos de femelles joves que ajuden una de vella a pujar a un arbre, a fer-se el jaç i a alimentar-se. L'empatia, de fet, seria un tret de comportament comú a tots els homínids, en grau més o menys elevat que potser ens hauria estat llegat pel nostre ancestre comú. Una altra prova del nostre cosinatge amb aquestes altres espècies.
12. ¿Heu vist, a vegades, en algunes fotos, les mirades de tendresa i d'amor d'alguns orangutans? Per escriure Una cançó de pluja n'he mirat centenars i a vegades –només a vegades– aquesta tendresa i aquest amor és evident. És commovedor però també pertorbador perquè tendim a pensar que una mirada de tendresa i d'amor només es pot veure en una mirada humana. Doncs no.
13. Quan, als films de Tarzan, veiem riure la Xita, el ximpanzé company d'aventures, ens pot semblar que es tracta d'una mena de reflex més que d'un riure autèntic, perquè ens és fàcil i còmode pensar que només riem nosaltres, humans. Però els orangutans riuen, també, com es pot veure, per exemple, aquí.
14. ¿Quants orangutans quedaran fora dels parcs zoològics al final d'aquest segle? La desforestació a Borneo i Sumatra fa estralls i la seva població s'està reduint ràpidament. ¿Desforestació? Sí, per l'oli de palma i la fusta exòtica, sobretot. Qui pensi que potser s'hi pot fer quelcom pot donar un cop d'ull, per exemple, en aquesta pàgina de World Wide Fundation.
Una cançó de pluja
© Joan-Lluís Lluís
© El Club dels Novel·listes
© d’aquesta edició, Club Editor, 2025
