«En els últims anys, la narrativa que sembla que agrada més és la que se submergeix en l’ambigüitat entre realitat i ficció. Triomfa la literatura que deixa creure que no és tant el resultat de la imaginació o la capacitat d’invenció com el producte de l’observació de la realitat o del retrat de la vida mateixa de l’autor.» Ho explica Xavier Pla, comissari del Festival Mot, que celebra la desena edició posant al centre la relació entre la literatura i el jo.
«No es tracta de parlar d’un mateix i prou. S’imposa l’elaboració, el distanciament i el treball del “jo”. El dol, que durant tants anys va ser silenciat o reprimit, ara emergeix amb més força que mai. Les emocions s’ensenyoreixen de la literatura, per bé i per mal, i amb més ambició literària que mai apareixen la solitud, la ruptura, el desamor, l’assetjament, el desconcert de les grans ciutats i la recerca de nous espais personals, reals i virtuals. Es barreja l’autobiografia amb l’autoficció, l’autoretrat amb les memòries, l’assaig amb la crònica periodística, el dietari amb el llibre de viatges. Per això, abunden les autobiografies fictícies, els desdoblaments del “jo”, les deformacions de la personalitat, els autoretrats transvestits. El “jo” es desdobla i es transforma: des del “jo” familiar fins al “jo” de la malaltia, des del “jo” sexualitzat fins al “jo” polític, des del “jo” històric fins al “jo” imaginat. Alguns autors actuals, com ho feia Martin Amis al seu últim llibre, titulat precisament Des de dins, assumeixen les dificultats d’entomar “l’escriptura de la vida”. Les obres d’Éric Vuillard, Sergi Pàmies, Laura Ferrero o Enrique Vila-Matas en serien exemples. Però no és mai un “jo” narcisista ni autocomplaent. Més aviat al contrari: aquestes novel·les són un camp de tensió, i hi ha risc, autocrítica, esperit lúdic, incomoditat i inconformisme.» Fem un passeig per les catorze propostes que trobareu, del 14 al 23 de març, respartides a Girona i a Olot:
A Girona:
1. El jo esclatat.
Enrique Vila-Matas, moderat per Anna María Iglesia.
Dijous 21 març a les 18:00 h a la Biblioteca Pública Carles Rahola.
La dissolució del jo i la recerca constant i lúdica de la identitat literària converteixen Enrique Vila-Matas en un dels millors narradors europeus d’avui. Temptat pel silenci i la desaparició, Vila-Matas conversarà amb la periodista cultural Anna María Iglesia sobre les màscares com a formes d’autoconeixement de la literatura.
2. El jo desdoblat.
Marta Segarra i Lucía Lijtmaer, moderat per Cristina Masanés.
Dijous 21 març a les 20:00 h a la Biblioteca Pública Carles Rahola.
Estudiosa d’autors contemporanis com Hélène Cixous o Jacques Derrida, Marta Segarra és una de les teòriques feministes més importants d’avui, especialista en biopolítica i posthumanisme. En conversa amb la narradora d’origen argentí Lucía Lijtmaier, coautora del pòdcast “Deforme Semanal”, parlaran del jo i del cos femení i de com es construeix una identitat literària.
3. El jo moral
Monika Zgustova i Jordi Amat, moderat per Joan Safont.
Divendres 22 març - 18:00 h.
Després d’escriure sobre altres persones, com a biògrafa o com a traductora, o com a historiadora de les dones, per exemple, un “jo” cada vegada més autobiogràfic alimenta la ficció novel·lesca de la novel·lista i traductora Monika Zgustova. En conversa amb el periodista cultural i també biògraf Jordi Amat, parlaran de pensar la literatura com un repte ètic, amb una clara dimensió de compromís moral.
4. El jo social.
Gabriela Wiener i Anna Pazos, moderat per Xavier Pla.
Divendres 22 març a les 20:00 h, a la Biblioteca Pública Carles Rahola.
Gabriela Wiener i Anna Pazos són narradores i periodistes, exploradores de les noves formes literàries i artístiques. Compromeses amb les grans inquietuds de l’actualitat, conversaran sobre els orígens i el viatge, el cos i el desig, les formes de l’amor i del sexe, la bellesa i la lletjor.
5. El jo al dia.
Julià de Jòdar i Júlia Bacardit, moderat per Álvaro Muñoz Hernández.
Dissabte 23 març a les 18:00 h, a la Biblioteca Pública Carles Rahola.
Una mirada al dietari com a gènere literari present en la literatura catalana contemporània: una autora jove, Júlia Bacardit, autora d’un llibre publicat el 2023, Un dietari sentimental, on explica i reflexiona en primera persona sobre algunes de les seves vivències íntimes, però alhora també sobre la literatura, el periodisme i la vida a Barcelona. I un escriptor i intel·lectual consagrat, Julià de Jòdar, que presenta aquest 2024 La casa tapiada, la continuació de l’aclamada trilogia L’atzar i les ombres, que s’ha fet esperar divuit anys.
6. Del jo al nosaltres.
Éric Vuillard, moderat per Anna Guitart.
Dissabte 23 març a les 20:00 h, a la Biblioteca Pública Carles Rahola.
Éric Vuillard (Lió, 1968). Sota una aparença inofensiva, Vuillard construeix, siguin novel·les o no, miniatures narratives, bombes de rellotgeria que dinamiten la visió que tenim d’alguns episodis de la història del segle xx. Acompanyat de la periodista cultural Anna Guitart, repassarà la seva obra i els temes que la dominen: la realitat i la ficció, el jo i el vosaltres, i allò que la història mostra i també el que aquesta amaga.
7. El jo-ull.
Adrià Pujol, Vicenç Altaió i Blanca Llum Vidal, moderat per Sebastià Portell.
Dissabte 23 març a les 12:00 h, al Parc de la Guingueta de Fontajau.
El jo no només s’expressa mirant endins o buscant en la foscor. També surt cap a l’exterior, es reflecteix en la llum i es torna plàstic i poètic. Vicenç Altaió, Adrià Pujol i Blanca Llum Vidal juguen amb el jo, el desdoblen i el posen davant del mirall.
A Olot:
8. La identitat del jo.
Sergi Pàmies i Jordi Cornudella, moderat per Xavier Pla.
Dijous 14 març a les 18:00 h, a la Sala El Torín.
Sergi Pàmies és un dels millors narradors de la literatura catalana d’avui. En els seus últims llibres, com més autobiogràfic es mostra, més ficció és el que llegim. Acompanyat de l’editor Jordi Cornudella, parlaran de l’evocació de fets reals, del pes de la família, de la nostàlgia i de la ironia, i també del distanciament.
9. El jo familiar.
Marta Marín-Dòmine i Marcos Giralt Torrente, moderat per Àgata Losantos.
Dijous 14 març a les 20:00 h, a la Sala El Torín.
Un dels grans narradors de la literatura espanyola actual, Marcos Giralt Torrente, i l’autora que ha sacsejat la literatura catalana autoficcional, Marta Marín-Dòmine, parlaran de la identitat literària i de com “escriure el pare” i com “escriure la mare”.
10. El jo adolorit.
Josep Girós i Jaume Ferrer, moderat per Gemma Ventura.
Divendres 15 març a les 18:00 h, a la Sala El Torín.
Josep Girós i Jaume Ferrer en aquesta conversa parlaran de com afronten, en les seves obres narratives, un dels motius més difícils de la literatura, el dolor en totes les seves formes, evitant el pathos, la nostàlgia i el narcisisme.
11. Del jo al tu.
Claudia Durastanti i Miguel Ángel Hernández, moderat per David Guzmán.
Divendres 15 març a les 20:00 h, a la Sala El Torín.
Tant Claudia Durastanti com Miguel Hernández en els seus llibres confronten la confessió autobiogràfica amb la reflexió sobre l’alteritat: uns pares afectats de sordesa, un amic assassí, la memòria de les imatges… Per acabar preguntant-se: què seria el jo sense el tu?
12. El jo polític.
Jordi Graupera i Ignacio Peyró, moderat per Júlia Ojeda.
Dissabte 16 març a les 18:00 h, a la Sala El Torín.
Jordi Graupera i Ignacio Peyró són dues de les veus més poderoses de la seva generació. Des de l’assaig i el pensament o des del periodisme d’opinió, des de la història política o viatjant per tot el món, disseccionen la realitat actual amb una insòlita mirada local i cosmopolita.
13. Qui soc jo?
Héctor Abad Faciolince i Laura Ferrero, moderat per Xavier Ayén.
Dissabte 16 març a les 20:00 h, a la Sala El Torín.
Amb una mena de biografia novel·lada del seu pare, l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince va renovar la literatura de la memòria aportant-hi llum i tragèdia, honestedat i risc. En una conversa amb Laura Ferrero, junts evocaran les històries personals i les imatges perdudes, el dolor i els traumes familiars.
14. El jo exposat.
Marta Pasqual, Mar Bosch i Toni Sala, moderat per Anna Ballbona.
Dissabte 16 març a les 12:00 h, a la Plaça de Braus.
Hi ha moltes maneres de parlar d’un mateix o dels éssers estimats. De vegades, mostrar és una manera d’ocultar, i no forçosament allò que és real és més autèntic, de la mateixa manera que allò que és ficció no forçosament és mentida.
