Passen els mesos i les estacions, tornem a notar les ferides i tornem a col·leccionar pors. Reaprendre el futur té peatges. Com abans de tot és un llibre sobre el món que gira i la il·lusió que perviu mentre som un cos que respira, pensa, tremola i neda.
Foto: Catorze
A voltes el món s’atura però no en baixem. Ens quedem a mig camí del no-res, abraçats al vertigen sense haver demanat parada, esperant (un desenllaç de merda? un miracle?) amb més resignació que esperança.
*
El niu es buida, el pas del temps se m’encalla a la gola i els electrodomèstics s’espatllen per despistar: l’obsolescència programada és la nostra.
*
M’estic deixant créixer el serrell. L’època del ni sí ni no és incòmoda, em caldran clips i paciència, però la voldria en càmera lenta. Som aquest mentrestant, aquest avançar cap al no-res, aquesta foguera encesa. Aquests cinc minuts de creure’ns immortals.
Hi ha lliçons que perduren: jo encara avui, tantes vides després, sabria anomenar les estrelles.
*
Nedo mar endins com abans del virus, com abans de totes les desgràcies. Nedo com si en sabés i com abans de tot.
*
Saps què? Ha plogut molt però no se m’ha inundat la casa.
* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d'enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
Com abans de tot
