L’estoïcisme és una antiga filosofia grega que va néixer fa més de dos mil anys. Fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC), el nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (stoà) d'Atenes. Els autors, com Sèneca, Marc Aureli, Epictet, volien aprendre a distingir el que depèn de nosaltres del que no, amb l'objectiu de trobar una harmonia vital i ser feliç. A partir d’aquí, la seva idea bàsica era clara: posar l’energia en el que podem controlar i acceptar amb serenitat el que ens supera. Aquest missatge pot sonar sorprenentment actual, i és que rellegir aquests autors és com sentir una veu amiga que et dona consells per al dia a dia. Però els estoics no donen receptes màgiques, sinó que ens conviden a mirar la vida amb una altra perspectiva. La seva filosofia va vinculada a no deixar-nos arrossegar per l’ansietat ni les passions desmesurades, sinó a reconèixer els nostres límits i a valorar la llibertat que hi ha en l’actitud personal. Però tampoc és fàcil d'aplicar si tenim en compte la complexitat humana. Us n'oferim 14 reflexions.
1. Marc Aureli: «Recorda quant de temps fa que retardes aquestes coses i quantes vegades, havent rebut advertiments dels déus, no te n’aprofites. A partir d'ara, el cal que t’adonis de quin univers ets una part i de quin ésser, regidor del món, ets una emanació, i que la teva vida està circumscrita a un període de temps limitat. Si tu no l’aprofites per a asserenar-te, passarà i tu també passaràs, i ja no hi haurà una segona oportunitat». Meditacions, llibre II (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
2. Marc Aureli: «En tot moment preocupa’t decididament, com a romà i com a home, de fer allò que tens entre mans amb serietat escrupolosa i sincera, amb amor, amb independència i amb justícia. I mira de tenir lleure per a alliberar-te de totes les altres distraccions. Ho aconseguiràs si fas cadascun dels teus actes com si fos el darrer de la teva vida, alliberat de qualsevol lleugeresa, de l’oposició emotiva al domini de la raó, de la hipocresia, de l’egoisme i del malcontentament envers el destí que ens ha tocat». Meditacions, llibre II. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
3. Marc Aureli: «Enutja’t, enutja’t, ànima meva. Ja no tindràs oportunitat d’honorar-te, perquè la vida per a cadascú és breu. Tu ja l’has gairebé acabada sense respectar-te a tu mateixa i, en canvi, has posat la teva felicitat en la fortuna dels altres». Meditacions, llibre II. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
4. Marc Aureli: «La millor manera de defensar-se d'un enemic és no comportar-se com ell». Meditacions, llibre VI. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
5. Marc Aureli: «Adona't alguna vegada que en el teu interior posseeixes quelcom més noble i més diví que els objectes que et generen les passions i que et fan moure com un titella estirat per un fil». Meditacions, llibre XII. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
6. Marc Aureli: «Moltes vegades m’he quedat sorprès del fet que cadascú s’estima a ell mateix per damunt de tot i, en canvi, atribueix menys importància a la pròpia opinió que a la dels altres [...] Fins a tal punt tenim més respecte per allò que els nostres veïns pensen de nosaltres que no pas per nosaltres mateixos». Meditacions, llibre XII. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023. Traducció de Joan Alberich, edició de Joan Tello).
7. Sèneca: «Així, doncs, hem de tenir gran cura, més que de cap altra cosa, de no seguir, com fan les ovelles, el ramat dels que van davant nostre, sense encaminar-nos cap on hem d’anar sinó cap on aquest ramat es dirigeix. Ara bé, cap altra cosa no ens enreda tant en les pitjors desgràcies com el fet d’emmotllar-nos a l’opinió comuna, creguts que és millor allò que ha estat més aplaudit; també ens embolica el fet de tenir molts models que donem per bons i el fet de no viure seguint la raó sinó més aviat la imitació. [...] Ens perdem per l’exemple dels altres: ens guarirem si ens separem de debò de la multitud». La vida feliç (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
8. Sèneca: «Per què no cerco, més aviat, alguna cosa realment útil, que pugui sentir i no pas exhibir? Aquestes coses que són objecte de contemplació, davant les quals hom s’atura, i que els uns, estupefactes, mostren als altres, aquestes coses que per fora brillen, per dins són miserables». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
9. Sèneca: «Per tant, la vida feliç és aquella que es desenrotlla segons la seva natura, i només és possible d’arribar-hi si l’esperit, per començar, és assenyat i té una possessió constant d’aquest seny; seguidament, si és ferm i enèrgic; després, absolutament pacient, adaptat a les circumstàncies, curós del seu cos i de tot el que hi té a veure, però sense angoixar-se; en fi, atent a les diverses coses que configuren la vida sense mostrar una admiració particular per cap d’elles, disposat a fer ús dels presents de la fortuna però sense ser-ne esclau». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
10. Sèneca: «És feliç, en canvi, qui té una opinió recta, qui es complau amb les circumstàncies presents, siguin quines siguin, i sap valorar el que té; és feliç aquell a qui la raó proporciona el domini dels seus afers». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
11. Sèneca: «Els plaers dels savis són assossegats, mesurats, gairebé esmorteïts, continguts i amb prou feines visibles; de fet, si els crides no venen i, encara que acabin venint per iniciativa pròpia, no gaudeixen d’honors ni són rebuts amb cap mena de joia per aquells que els obtenen: els mesclen i els acullen com un joc i una broma entre els assumptes seriosos». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
12. Sèneca: «Cal entomar amb ànim generós tot el que patim per la naturalesa mateixa del món, ja que estem lligats a aquest jurament: suportar la nostra naturalesa mortal i no deixar-nos trasbalsar per aquelles coses que no podem evitar». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
13. Sèneca: «Menystindré les riqueses, tant les presents com les absents, i no em sentiré més trist si les perdo, ni més coratjós si brillen al meu voltant. No faré cas de la fortuna, ni quan arribi ni quan se’n vagi. Miraré totes les terres com si fossin meves, i les meves, com si fossin de tothom». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
14. Sèneca: «Us vaga, realment, d’escodrinyar els defectes aliens i emetre un judici sobre qualsevol? [...] Us fixeu en els grans dels altres, mentre vosaltres esteu coberts d’innombrables úlceres». La vida feliç. (Angle Editorial, 2025. Traducció de Núria Gómez Llauger).
