"Vaig musicar un poema de Sylvia Plath que parla d'un fill sense pare, d'aquell buit. Quan vam gravar aquest vídeo, feia tres mesos que ens havia deixat el pare de la meva filla; el meu, feia deu anys, i Alba Flores [que surt al vídeo] també l'havia perdut encara feia més anys. Va ser una abraçada profunda en temps complicats. Un cop més, vam fer servir l'art per intentar transformar, sanar, entendre i compartir." Explica Sílvia Pérez Cruz, que al disc Farsa (género imposible) va publicar cançons fetes en col·laboració amb altres disciplines artístiques com la dansa o el teatre, entre les quals hi havia el poema For a fatherless son de Sylvia Plath. I diu: "Em fa molt feliç que la meva amiga valenta, generosa, sensible i artista Alba Flores acabi d'estrenar aquesta pel·lícula documental homenatge al seu pare Flores para Antonio, on omple de bellesa, amor i veritat tot aquest camí per entendre i abraçar aquesta pèrdua. Estic molt orgullosa del resultat i del camí. I és un honor participar en aquest jardí ple de flors." Us oferim el vídeo en què Sílvia Pérez Cruz posa veu a Sylvia Plath: està dirigit per Isaki Lacuesta i compta amb la participació d'Alba Flores, Lola, Luna i Null García. També compartim el poema original i la traducció al català que en va fer Montserrat Abelló, i el tràiler del documental Flores para Antonio.
For a Fatherless son
You will be aware of an absence, presently,
Growing beside you, like a tree,
A death tree, color gone, an Australian gum tree —
Balding, gelded by lightning—an illusion,
And a sky like a pig's backside, an utter lack of attention.
But right now you are dumb.
And I love your stupidity,
The blind mirror of it. I look in
And find no face but my own, and you think that's funny.
It is good for me
To have you grab my nose, a ladder rung.
One day you may touch what's wrong —
The small skulls, the smashed blue hills, the godawful hush.
Till then your smiles are found money.
Per a un fill sense pare
Te n'adonaràs d'una absència, tot seguit,
que creix vora teu, com un arbre,
un arbre de mort, sense color, un eucaliptus d'Austràlia
que s'esclarissa, capat pel llampec -una il.lusió,
i un cel com les anques d'un porc, una manca total d'atenció.
Però ara mateix estàs mut.
I m'agrada la teva estupidesa,
el seu mirall cec. Hi miro dins
i no trobo d'altre rostre que el meu, i et sembla divertit.
És bo per a mi
que m'agafis el nas, un esglaó.
Un dia potser palaparàs el que és injust,
els petits cranis, els cims blaus desfets, el terrible silenci.
Fins aleshores els teus somriures són moneda fàcil.
