En la dinovena edició del Dia Mundial de la Poesia, que se celebrarà el 21 de març, la Institució de les Lletres Catalanes ha escollit el poema Foc d’ocell, de Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997), de qui enguany commemorem el centenari del naixement. El poema serà traduït a vint llengües, entre les quals hi ha les altres cooficials a l’Estat i les més parlades a Catalunya. També s’elaborarà un dossier didàctic per als centres educatius amb propostes per treballar el poema i l’autor a les aules. L’artista triada per il·lustrar-loha estat Shada Safadi. Nascuda el 1982 a Majdal Shams, als Alts del Golan sirians ocupats, les seves obres han format part de diverses exposicions a Síria, Palestina, Suècia i el Regne Unit. Actualment resideix i treballa entre la seva ciutat natal, als Alts del Golan ocupats, i Ramal·lah, a la Palestina ocupada.
Foc d’ocell
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l’ocell del desig és el misteri.
El misteri de l’amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l’amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l’amor fet és una cantata a l’amor.
No és l’amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses...
Blai Bonet
Poesia completa, 2014 [Cant de l’arc, 1979]
