Gemma Ruiz Palà
L'escriptora Gemma Ruiz Palà ha publicat la novel·la Una dona de la teva edat. La protagonista d’aquesta història hi ha un dia que diu "fins aquí". Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho. A la secció Parlen les dones, us oferim catorze reflexions que s'ha fet l'escriptora sobre què vol dir ser dona i fer-se gran:
1. Que l’envelliment de les dones se’ns ha venut cosit de mentides, començant per l’”apagada” de l’activitat sexual que, en realitat, tenim garantida de per vida gràcies al nostre maratonià òrgan del plaer.
2. Que el capital sexual que se’ns repeteix que perdem amb l’edat és un constructe patriarcal clarament interessat a valorar-nos només en tant que joves, primes i atractives, uns paràmetres que neguen la nostra dimensió i complexitat humanes.
3. Que les intuïcions individuals sempre responen a un neguit col·lectiu, i per això aquesta novel·la ressona en d’altres creacions que estan refutant l’estereotip de la vella.
4. Que quan les autores hi diuen la seva, el focus il·lumina temes històricament ignorats i s’enriqueix el relat. Ha passat amb les maternitats i ara potser serà l’hora de la maduresa.
5. Que fer-se gran també vol dir deixar-se estar d’orgues, i que no sigui justament per això que la cultura popular hagi proscrit les dones desacomplexades i arriades.
6. Que obrir la conversa pública al voltant de la menopausa només ens va a favor, que ja sabem el pa que s’hi dona amb els refotuts tabús.
7. Que si s’aboquessin a la menopausa els recursos en recerca que, per exemple, rep des de fa dècades la calvície masculina, la sanitat pública podria proporcionar-nos tractaments eficaços i segurs que minimitzarien la majoria de símptomes.
8. Que fiscalitzar i jutjar les dones que es fan tractaments per esborrar el pas dels anys després d’haver-les menyspreat i invisibilitzat justament per continuar en aquest món i, per tant, envellir, és una crueltat que no hauríem de tolerar.
9. Que les dones grans i vitalíssimes que coneixes a la realitat, després no les veus ni als escenaris, ni a les pantalles, ni als llibres en la proporció que per lògica els correspondria. I que aquest biaix en la representació alimenta la idea falsa que són una minoria i una anomalia.
10. Que les relacions intergeneracionals home gran i dona jove s’han donat culturalment per naturals i legítimes, ben a l’inrevés de l’assenyalament i la condemna amb què s’han tractat les que viuen les dones grans amb homes més joves.
11. Que si no trobes la protagonista de ficció que busques, la que et faria somiar un futur envejable, sempre te la pots escriure tu.
12. Que imaginar-me una protagonista tan llaminera, tan llenguda i tan vital ha significat escriure el personatge més agraït fins ara.
13. Que no tinc prou “gràcies” per a totes les usuàries dels clubs de lectura de les biblioteques públiques que m’han animat entusiastament a escriure aquest llibre.
14. I que les joves que m’esteu dient que Una dona de la teva edat és una guia de futur, ¿ho sabeu, oi, que us adoro?
Una dona de la teva edat
© Gemma Ruiz
Proa
A Tot Vent
Primera edició: octubre del 2025
© Gemma Ruiz Palà, 2025
Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions, SLU, Proa
 |  |
