
Foto: Diego Dacal
Ombres perdudes
i l’espetec nafrat de la memòria que,
com una esponja de coco
granellosa i esfilagarsada,
apama la mesura correcta de l’espai,
els àmbits entre les pells
i d’una passada,
tècnica i eficaç,
esborra remors,
història i profecies
per imposar la mudesa,
l’últim gran silenci majestuós i cruel.
