"La primera vegada que vaig llegir El pi de Formentor va ser en un llibre editat durant la República que la meva mare tenia a casa, era una antologia de poetes dels Països Catalans. Més tard, a l'escola preparatòria –jo tenia entre 7 i 9 anys– me'l varen fer aprendre de memòria. Recordo que un dia de festa important de l'escola, on totes les nines havíem de fer alguna cosa, el vaig recitar damunt una caixa de fusta al pati." Ho explica Maria del Mar Bonet al pròleg d'El pi de Formentor, un llibre que, amb un estudi introductori de Bernat Cifre, l'epíleg de Joan Buades i les il·lustracions de Toni Galmés, explora què hi ha darrere d'aquest poema que és tot un símbol de la Renaixença mallorquina.
Maria del Mar Bonet afegeix: "Va ser de més gran que em vaig adonar del significar de Costa i Llobera per a la poesia catalana i vaig entendre la importància del contingut del poema. Crec sincerament que El pi de Formentor, juntament amb Desolació de Joan Alcover, és un dels millors poemes de la literatura catalana. El dia que vaig decidir fer un disc amb cançons de poetes de la Renaixença mallorquina, Jardí Tancat (1981), era clar que El pi de Formentor hi havia de ser. Sempre he pensat que el fet d'aprendre'l de memòria quan era nina va ser molt important; tenir la seva rima, el seu equilibri i l'harmonia de les seves estrofes molt a dins va fer que trobar-li música no em fos difícil."
I explica: "En els meus viatges he vist molts de pobles on hi ha un arbre venerat, normalment per la seva antiguitat, perquè aquest arbre ha vist totes les guerres, i moltes generacions passar. És un ésser d'un nivell anímic grandiós. Allà on vaig, quan em diuen que van a visitar un determinat arbre, sempre vaig a veure'l per contemplar-lo. Entenc els arbres com a éssers sagrats que s'han d'estimar, de respectar i de consultar. Envejo la seva vida contemplativa que, des de la profunditat de les seves arrels fins a la fulla més alta, guarda una poderosa saviesa: ...domina les muntanyes i guaita l'infinit. A Mallorca, quan es va escriure el poema, va tenir un ressò molt important, el pi era un punt de referència que molta gent volia anar a veure. En aquell moment a aquell vi se li donava un gran valor espiritual. Hi havia gent que s'enduia escorces o pinyes que li queien per a guardar-les com a relíquies. Repetir i cantar aquest poema és per a mi com una oració de paraules essencials. Em conhorta i m'estimula, em cura dels dolors de l'ànima, em guia: sigues com l'arbre, deixa que la teva vida arreli, veuràs que no necessita gairebé res per ser tan immensa".
Us oferim, d'una banda, la versió que Costa i Llobera va publicar l'any 1907 a Poesies, i de l'altra, escoltem el poema cantat per Maria del Mar Bonet:
El Pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor qui passa sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
oh vida! oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.
El pi de Formentor
© de les il·lustracions de coberta i d'interior: Toni Galmés
© del pròleg: Maria del Mar Bonet
© de l'estudi introductori: Bernat Cifre
© de l'epíleg: Joan Buades
© d'aquesta edició: Tolo Albertí Bosch
Aquest llibre està realitzat per Saïm Edicions
